02/04/2012

Nova Evangelització?

3 min

Joan Pau II llançà la iniciativa de la Nova Evangelització, adreçada fonamentalment a Europa. Era un clam que s'arrelava en la tradició catòlica preconciliar, la que des de temps de Pius XI s'escandalitzava per l'apostasia de les masses. La cúria eclesiàstica, liderada per Benet XVI, reforçà la iniciativa creant un consell pontifici que se n'ocupa expressament. Darrere d'aquesta iniciativa curial hi ha alguna cosa més que fer present l'Evangeli de Jesús de Natzaret a l'Europa d'aquest inici de mil·lenni. Hi ha una gran enyorança de temps passats en què Europa respirava suposadament en clau religiosa. Com molt bé assenyala Hilari Raguer, l'error de Pius XI podria ser el mateix que el dels impulsors de la Nova Evangelització: pensar que hi va haver un temps en què les masses eren catòliques i que, per influències perverses, ho van deixar de ser. El fet és que les masses mai no havien estat evangelitzades. El fet és que el contacte amb l'Evangeli era molt escàs, o nul, tenint en compte en quines condicions es produïa, i qui en feia de mitjancer. És clar que la caritat, la misericòrdia, el fet d'estar a l'abast, van ser, han estat i són signes de la presència de l'Evangeli entre nosaltres. Persones de tota mena han donat testimoni de la fe lliurant-se als altres. És igualment cert, però, que des de la cúria s'han protegit, animat i defensat propostes politicosocials arrelades en el mal, i això queda. Els catalans en tenim el record ben pròxim: és l'exemple sagnant del nacionalcatolicisme anticristià encarnat pel general Franco i els seus sequaços. Una col·laboració que ajudà a encobrir l'assassinat d'innocents i l'exili d'eclesiàstics exemplars. Només l'Església del poble s'hi enfrontà durant la dictadura.

El darrer llibre de Maurizio Viroli, La llibertat dels serfs , ens ajuda a discernir la llibertat nominal de la llibertat real, la que compta amb la persona com a subjecte i no com a objecte. Els serfs mai no són lliures de decidir res, encara que es generi la il·lusió que sí que en són. En la imatge dels serfs alliberats hi veig les masses apòstates tan temudes per Pius XI. Serfs que en anar despertant a la cultura, a la llibertat, s'adonen de fins a quin punt la religió, que no l'Evangeli, els ha arribat a esclavitzar. Pensar per tant que el passat a Europa va ser millor que el present en termes evangèlics és un error. És enyorar la cristiandat, l'imperi d'una dominació religiosa que no té res a veure amb el missatge evangèlic; és enyorar un sistema de domini de les consciències del qual els catalans en tenim memòria viva.

Molts de nosaltres, ciutadans amb fe, veiem amb angoixa com de mica en mica s'imposa un discurs curial que s'allunya del llenguatge dels nostres dies, que no té en compte els signes dels temps, tan evocats en els papers del Concili Vaticà II. Davant d'aquesta Nova Evangelització hi veig créixer tanmateix una altra mena de moviment, el d'una evangelització nova, arrelada en l'exemple de Jesús de Natzaret: la dels capellans, la de les monges, la dels seglars lliurats als altres. És l'evangelització nova del gra de mostassa que es fa matoll, i que deixa caure les llavors per tot arreu, no en forma de cultes passats de moda, inintel·ligibles, sinó en forma de veritable comunió, de festa del compartir. Mentre la Nova Evangelització és la dels pocs i bons, l'evangelització que és nova cada dia és la que no pregunta, la que no s'imposa, la que no s'exhibeix, la que xopa les consciències per alliberar-les.

El problema de la Nova Evangelització també té a veure amb qui la promou i com és promoguda. L'Evangeli no és cosa de mitres, ni de prínceps, ni de porpres, ni de summes sacerdots. Recordo com el pare Batllori, sorneguer, es mofava de la institució dels prínceps de l'Església. ¿Hi ha cap institució més allunyada de la humilitat de Crist?, es preguntava en veu alta predicant a Santa Maria del Mar. L'Evangeli és de gent humil, poc docta. Hi ha massa persones curtes d'experiència vital i llargues de passadissos i de càtedres, que s'han llançat a la Nova Evangelització enlluernades pels espiritualismes de nou encuny, enyorades d'influències pretèrites que no tornaran.

Amb aquesta reflexió no faig una esmena a la totalitat: hi ha bones intencions a tot arreu i no sóc ningú per fer-la. Només miro de reflexionar amb llibertat sobre una qüestió que per a mi és clau: la fe, i en la mesura de les meves escassíssimes forces, la vida basada en el missatge de l'home de les benaurances. Rodes de premsa i misses de campanya no fan per a un missatge ben senzill: estimem-nos els uns als altres amb totes les conseqüències. Senzill però difícil, ja ho sabem.

stats