Publicitat
Publicitat

Avui tanca l'Espai Mallorca

Vivim temps d'esperança, temps que ens costava imaginar que podien arribar mai. Però també vivim temps volàtils i frustrants, en què la gestió de la il·lusió en el mitjà termini combina malament amb la gestió d'un dia a dia gairebé impossible. Avui ens tanquen l'Espai Mallorca de Barcelona, obert des del 1998 al carrer del Carme. Com explicava a Vilaweb el professor Damià Pons, un dels pares del projecte, la idea inicial era conjuminar totes les entitats i institucions possibles que hi donessin suport a partir de la iniciativa del Consell de Mallorca. S'hi van vincular el Gremi d'Editors, l'Associació de Galeristes d'Art, la Fundació La Caixa i el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Però el compromís màxim i primer amb l'Espai Mallorca era del Consell de Mallorca, que va establir un conveni amb el Gremi d'Editors, perquè era el sector cultural més implicat. El gremi gestionava l'espai amb el compromís polític del Consell de Mallorca de traspassar uns diners anuals per sufragar el lloguer, les despeses de personal, etc. L'Espai Mallorca va entrar en crisi quan el Consell va deixar de complir els seus compromisos. La voluntat era de fer ben visible la cultura de les Illes Balears a Barcelona, capital i caixa de ressonància de la cultura catalana. Contenia una gran llibreria, a més de productes culturals i gastronòmics de les Illes Balears. També es va articular un programa d'activitats: presentació de llibres d'autors balears, exposicions… Era un espai de referència dels creadors de les Illes Balears i del turisme cultural.

L'Espai Mallorca era un dels meus refugis preferits. Quan estava atabalat, quan tenia una estona per perdre'm, m'hi deixava caure per veure i gaudir dels taulells farcits de novetats editorials, per matar algun neguit fullejant una revista o comprant un llibre. A l'Espai Mallorca hi he presentat llibres de la mà d'en Damià Pons, i hi he vist exposicions i hi he fet més d'una cervesa. També hi trobava el detall original que em feia quedar bé, i que de passada ens relligava a tots al voltant d'una conversa barcelonina sobre l'illa. Sebastià Benassar, Bartomeu Fiol, Damià Huguet, les traduccions d'en Joan Mascaró, la poesia definitiva de Ponç Pons m'han crescut entre els dits, full a full, en les hores guanyades a la botiga de l'Espai. Res de tot això no és important, perquè és personal. Al cap i a la fi tots tenim racons preferits que un dia o altre desapareixen, perquè ens anem fent grans, i els temps canvien. El temps, com la mar, fa forat i tot ho tapa, és cert.

Aquest cop, però, la cosa és diferent: el tancament de l'Espai marca el veritable signe dels temps, marca el sentit de la guerra sorda que estem lliurant i que es concreta en batalles guanyades i en batalles perdudes. La batalla per l'Espai Mallorca és una batalla perduda, sens dubte, perquè tancant-lo esdevenim una mica més petits i posa de manifest les febleses estructurals internes que encara no hem solucionat. A vegades, el millor aliat de l'enemic és la nostra incapacitat per bastir estructures sòlides.

Avui com mai cal tenir present que allunyar Mallorca de Barcelona és un dels objectius dels nostres enemics. Ells volen negar l'evidència per la via d'imposar una realitat artificial: Mallorca no té per què promocionar-se culturalment a Barcelona. Ells saben millor que nosaltres que sí que ens és essencial relligar la cultura produïda a l'illa amb la produïda al Principat per dotar-nos d'un volum de producció i, sobretot, d'un mercat suficient. Per això l'estratègia del Llull, i la de tenir referents com l'Espai al Cap i Casal, és clau.

De moment la crisi serveix d'excusa per tancar l'Espai, que és una manera de fer desaparèixer Mallorca de Barcelona. No sé què pot venir després. Cal que hi restem atents. L'allunyament de les grans capitals del país és una de les estratègies per desmembrar i desarticular la catalanitat. Mallorca, València i Barcelona han de mantenir lligams forts que saltin per damunt de la paret de la política autonòmica. Era així abans de les autonomies i espero que ho sigui encara més després de les autonomies, tot i aquestes atzagaiades. Hi ha gent que treballa en la reobertura de l'Espai, com el grup Crits i Renou. Busqueu-los i comprometeu-vos-hi. Els arguments per defensar la reobertura de l'Espai són sobrers: avui el mercat cultural és a la base del mercat turístic i de la promoció dels territoris. És una raó econòmica de molt de pes, i només per això tancar l'Espai Mallorca és una barbaritat. Els catalans sabem que no en tenim prou tenint la raó; per això sembla mentida que ens passin aquestes coses. Jo hi faré el que podré. I vosaltres?

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF