Publicitat
Publicitat
image-alt

OPINIÓ

ANTONI RIERA VIVES

La por: concepte i elements

“Ai, Jaume, Jaume...”. Ni una paraula més alta que l’altra. Ni un sentit de retret. Ni cap expressió de rancor. Només una tristesa tendríssima, empàtica, acompanyada dels ulls que se cercaven, i del silenci...

Els meus presidents (el meu president)

Visc a una finca de pisos àcrata, desgovernada. No tenim president d’escala. Però a la meva vida hi ha molts de presidents. No he tengut mai cap president espanyol. Ni ningú que em presidís la religió. He...

Canvi de règim

Escric aquestes línies, allargassat entre flassades de tristesa immensa, mentre deuen pujar a les furgonetes de la policia espanyola cap a la presó Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell i...

L’home que va fer un país

Tornes de la feina amb l’esguard perplex. Hi ha un moment de la carretera en què, si n’hi ha, s’albira la neu de la serra de Tramuntana. Avui, per sobre les muntanyes, s’eleven uns grans niguls de cotó...

Fins als collons

Alguns diuen “Visca el borbó!” De merda, n’hi ha pertot. Alguns diuen “Visca el borbó de merda!” N’hi ha pertot. Signes. Paraules. Lletres. Significats. Una coma, i a la garjola. Ens han parlat del poble...

“Té sentit, la tristesa, o és tan sols un malentès?”

Venc de cases antigues. De malnoms escairats i llinatges que endogàmicament es repeteixen. Em glateixen per les venes terrossos i macs, verdet de safareig, poll d’ametler, pallers interminables, bísties...

Dins el cor de foc del vostre poble

'Te’n recordes, amor? deies “amor” / i l’herba de la font s’enamorava'. Me’n record, sí. Potser vaig aprendre de dir “amor” així com vós me n’ensenyàreu. Potser m’he enamorat sempre pensant els vostres...

És per dies com aquest que hom sap més qui és

Els papers dels goigs de Sant Antoni onegen com l’escuma blanca coronant una mar de cançons. Centenars, potser un miler, de joves canten al ritme de la banda. És la plaça de la Concòrdia. És l’assaig dels...

Les caixes dels ossos

Aquesta setmana parlàvem a classe del doble sentit de la paraula ‘gravar’. I va sortir el concepte ‘tribut’. — Què és un tribut, profe? I vaig aprofitar per adoctrinar una micoia, ara que diuen que s’usa....

Que no ens normalitzin la barbàrie

Pel passadís central de la platea, Carme Forcadell entra al Teatre Principal tancant la comitiva d’autoritats. Són els Premis 31-D de l’Obra Cultural Balear. Amb posat seriós i un llarg abric blanc avança....

L’ADN del meu poble és –també– el català

M’haurà de disculpar el lector amable la tardança en la reposta. Ja se sap que els partforanistes, a banda de fer la torniola amb coses com la identitat o la sobirania, tenim altres feines com ara arreglar...

Que la por no ens mati més governs

Ha tornat passar. Tenim un govern que viu a cop de titular i que pren les grans decisions seguint el dictat del foc amic, si és que s’ha pogut considerar mai ‘foc amic’ el diari que des de principi de...

L’extrema dreta i IB3

Els qui són afectats de parlar de generacions solen tenir sempre dins la boca termes com ara 'millennials' o 'babyboomers'. No sé quin nom rep la meva. Faré servir una perífrasi: som fill de la Mallorca...

Al loro, mallorquins!

Que no estamos tan mal. Aquesta setmana he tengut el gust d’acudir a un fòrum de debat entorn del mallorquinisme organitzat per les fundacions Darder i Mascaró i que s’engloba dins un moviment més ampli que...

Espanya no ens fallarà mai

Són dies de llegir molt. De saber destriar bé el gra de la palla. I també de lluitar per no avesar-nos a la ignomínia. Reconec que la sensació d’alegria dolça el dia de la proclamació de la independència va...

Als meus companys adoctrinadors

“Venga, niños, que esto no es Andalucía, aquí tenemos otra educación”. La dependenta d’una botiga de llepolies de Sitges adverteix un grup d’escolars que havien entrat a comprar-hi. Poca cosa més hi havien...

“No estáis solos”

Sempre he tengut el costum de no escriure mentides. Deu fer més de quinze anys que escric aquí i allà. De vegades per ignorància, de vegades perquè m’han enganat, de vegades per precipitació, he faltat a la...

Hola, dictadura

“Sense armes, podem parlar de tot. Fins i tot d’independència. Però deixau les armes”. Aquest era el discurs d’Espanya davant el conflicte basc. I no els llevaré part de raó: fa mal parlar, amb una pistola...

Els herois són els qui dubten

M’impressiona fortament la determinació dels polítics de la cambra catalana. M’enorgulleix. La serenor i la fermesa de la presidenta del Parlament. La claredat en el discurs impol·lut i sense fissures del...

Estimat Juli Fuster, o no

No ens coneixem personalment. No obstant això, fa devers quatre mesos venguéreu a Manacor per acompanyar la vostra consellera Patricia Gómez, que venia a fer-hi una conferència a l’OCB. Qui feia la...

De l’odi neix el dolor

Nigèria. 15 d’agost (fa quatre dies, per més referències). Tres dones entren a un camp de refugiats i fan esclatar els cinturons d’explosius que duen al voltant del cos. 28 morts. 82 ferits. Boko Haram....

La càmera lúcida

— Ep! Ara dèiem que necessitàvem un periodista! Qui m’ha escomès és Pedro Riera, marit, a més, de Maruja Frau, mestra de família republicana i tutora meva a quart d’EGB, fa un parell (mallorquí) d’anys. A...

Que al seu poble són fidels

No fa gaire mesos una amiga que fa feina a una productora audiovisual m’explicava que cercaven un centre de secundària per rodar-hi uns passatges d’una sèrie. Acudiren a un institut públic del centre de...

Un ca nostra petit

Tenim un ca nostra petit, on les coses petites fetes de terra o de vi sembla que vulguin ser gegants de pedra viva o d’acer. Tenim un ca nostra que ens fa tenir una percepció molt diferent de les coses que...

“Seca como tu celebro, artitta!”

— Quin regalo li hem de dur? — Un paner de figues –sentencià en Pere Llinàs. — No estam en temps de figues, Pere. — De figues seques, dic jo. — Seca como tu celebro, artitta, joé, que ere un artitta. Lo que...

Que no ens passin amb cançons

“Els pobles han romput amb el seu passat”. La sentència, la podeu sentir en una meravella en forma de documental que ha estat presentada aquesta setmana a Palma: La feina que no s’acaba mai. Es tracta d’un...

Un polo de xocolata i unes humitats als costats dels ulls

Na Maria Paula m’ha vist pel vestíbul de l’institut (el meu estimat IES Porto Cristo), a punt per partir de cap de setmana, i s’ha acostat a mi amb una capsa de gelats. M’ha donat a triar un polo. De...

Avui no et llegiran

La cultura del clic i la viralitat ens ha posat davant el nas una evidència palmària: la gent, dit així en general i entenent aquest pobre columnista també com això tan difús de “gent”, som simples, bàsics,...

El país que voldria que volguéssim

Reconec que m’apassiona el trullet polític. La brega entre partits, el combat intern (ideològic o personalista) entre faccions d’un mateix partit, els egos, les capelletes, els posicionaments i servituds...

Dins un tassó d'aigua

He seguit amb estupefacció la successió de fets relacionats amb la crisi de govern generada pel cas Jaume Garau. En un primer moment vaig seguir la cosa de coa d'ull, el ‘Diario de Mallorca’ encalentia...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >