ANÀLISI

Altsasu: terroristes sense terrorisme

"Els 8 detinguts per l'agressió a dos guàrdies civils no serien a la presó si no hagués passat a Euskal Herria"

Concentració en suport dels primers detinguts per l'agressió. / JESÚS DIGES / EFE
ANTONI BATISTA
ANTONI BATISTA Doctor en ciències de la comunicació. Periodista. Músic.

Vuit persones són en aquests moments a la presó acusades de terrorisme per agressions a dos suboficials de la Guàrdia Civil el 15 d’octubre a Altsasu (Navarra). Se’ls ha aplicat la llei més dura, que els pot costar penes de fins a quinze anys, i la mesura més greu de privació de llibertat quan encara no hi ha hagut judici.

Si l’aldarull a la sortida d’una taverna hagués tingut lloc en qualsevol altre lloc de l’estat espanyol que no fos Euskal Herria -s’hauria de veure si també a Catalunya-, els fets serien competència de la jurisdicció ordinària i els investigats s’enfrontarien a penes màximes d’entre sis mesos i tres anys. I el més probable és que, per unes lesions no greus, no haguessin entrat a presó i, per descomptat, no se’ls hauria aplicat la mesura extrema de la presó provisional sense fiança. Les forces polítiques municipals d’Altsasu, tret de la UPN, han demanat que siguin els tribunals normals i no l’Audiència Nacional els que incoïn la causa.

La Fiscalia es basa en la intimidació a la població, o a una part, que efectivament és un dels leitmotivsdel terrorisme stricto sensu, i en la motivació política de la reivindicació de fer fora d’Euskal Herria els cossos i forces de la seguretat de l’Estat, impulsada pel col·lectiu de l’Ospa Eguna, que significa exactament el dia de la marxa i al qual estarien vinculats els implicats.

La reivindicació que resumeix la consigna “ Que se vayan ” es remunta a l’alternativa KAS (Koordinadora Abertzale Sozialista), del 1976, que va tenir un ampli ressò a la població, sobretot en moments de gran tensió: des dels cinc morts i 150 ferits per una actuació de la Policia Armada a Vitòria fins a la condemna a 71 anys del general de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo pel segrest i assassinat de Lasa i Zabala.

Eren, però, uns altres temps, els anys de plom de màxim auge del terrorisme. Ara ja fa cinc anys que l’activitat violenta d’ETA ha cessat, i la circumstància és una altra. El Codi Civil del 1898, valorat com una de les grans peces de la jurisprudència, i que no ha caducat, prescriu la interpretació de les lleis en relació “al context” i a la “realitat social del temps en què han de ser aplicades”. Els detinguts d’Altsasu són terroristes sense terrorisme, i l’últim suposat cap d’ETA detingut no tenia ni antecedents violents.

L’extensió del terrorisme més enllà del seu àmbit ha estat una política comuna del PP al govern espanyol. La criminalització de l’independentisme basant-se en l’operació d’equiparar els fins amb els mitjans ve de lluny, ha portat als tribunals les més altes institucions polítiques basques, ha tancat diversos mitjans de comunicació, ha il·legalitzat partits i ha empresonat dirigents polítics, els més significatius dels quals són Arnaldo Otegi i Rafa Díez, el dirigent històric del sindicat LAB, que encara compleix condemna.

Què és terrorisme?

La definició més antiga de terrorisme és del diccionari de l’Acadèmia Francesa, del 1789, en referència al terrorisme d’estat de Robespierre. Des d’aleshores, definicions i estudis han convingut que el terrorisme és una violència d’arrel política i proporcional als danys que causi a grans poblacions, fins a omplir de sentit l’eixamplament social de la por que indica el primer significat de la paraula. En la seva amplitud semàntica, quan el mot esdevé adjectiu, acaba per qualificar-se de terrorista qualsevol violència de sentit contrari al de qui qualifica.

EDICIÓ PAPER 30/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF