image-alt

ANTONI BATISTA

L’ectoplasma d’ETA, el deliri que es fa llei

El final d’ETA ha tingut una primera conseqüència inapel·lablement positiva: s’han acabat les morts i les angoixes d’escortes, mirar baixos de cotxes i debatre’s en com afrontar les extorsions amb amenaça...

Raimon, en present històric

El 28 de maig del 2017 Raimon es va acomiadar dels escenaris. El Palau de la Música Catalana, l’espai on més cops ha cantat, era el lloc axiològic escollit per al comiat. I allà on va enregistrar el seu...

La percepció present de la història futura

Als de més avall del Llobregat ens anomenen la Catalunya Nova. Les raons són tan relatives com si ens autoafirmem més antics apel·lant al dret romà i a la capitalitat de Tàrraco aprofitada com a seu...

Puyal, l’últim desplaçament: la ‘road movie’

El 13 de maig, la Transmissió d’en Puyal, La TdP, va tenir per escenari l’Estadi Ciutat de València. Un partit que anava tan amunt i avall que s’hi van marcar nou gols: el Llevant va guanyar el Barça per 5...

Dretes i esquerres a la terra del Procés

La Catalunya del Procés viu instal·lada en el segon principi de la termodinàmica, que és una barreja de física i metafísica. Amb una estimable prevalença d’honroses excepcions, l’alta capacitat calorífica...

El misteri de les dues ànimes del PNB

Què va passar perquè en tres dies el PNB passés de consolidar el govern del PP a derrocar-lo? Ho van decidir per unanimitat de l’Euskadi Buru Batzar i ho poden explicar fàcilment: la sentència Gürtel, que,...

La presó i la missa, de Burgos a Estremera

A Oriol Junqueras li van prohibir durant una temporada anar a missa a la presó d’Estremera. Teresa Forcades, impulsora de Procés Constituent, però abans teòloga i monja benedictina, des de la fe compartida...

Raimon, cançons contra el franquisme d’avui i de sempre

L’ estat de resistència en què està Catalunya ha fet recuperar cançons de lluita dels anys franquistes. Raimon i Llach, els màxims exemples d’aquell compromís, han sigut premiats per la seva trajectòria i...

Totes les paus han passat per Josu Ternera

Josu Urrutikoetxea Bengoetxea va néixer amb l’al·literació d’uns cognoms que volen dir “casa llunyana” i “casa de baix”, predestinació del que serien els seus domicilis. Una vida de 67 anys, viscuda a...

ETA passa a la història

ETA passa a la història. No ha arribat als seixanta anys, un aniversari que feliçment no se celebrarà el 2019. Deixen enrere el terrible balanç de prop de vuit-cents cinquanta morts, milers de ferits, danys...

Cinc noms per entendre la història d'ETA

Txabi Etxebarrieta Bilbao, 1944 - Tolosa, 1968 Advocat, impulsor de la conjunció entre lluita social i lluita nacional, és el creador de la fórmula “poble treballador basc”, com a emblema de la idea...

Un balanç atroç

Els gairebé seixanta anys de terrorisme a Espanya deixen un atroç balanç de víctimes. ETA ha matat 849 persones en 197 atemptats d’un total de 2.472 actes terroristes, segons dades creuades dels governs...

Un balanç atroç

Els gairebé seixanta anys de terrorisme a Espanya deixen un atroç balanç de víctimes. ETA ha matat 849 persones en 197 atemptats d’un total de 2.472 actes terroristes, segons dades creuades dels governs...

El laboratori basc de la criminalització de l’independentisme

El 12 de setembre del 1999 feia un any que s’havia signat el pacte de Lizarra-Garazi, les armes havien callat i començava a consolidar-se el camí de la distensió: la pau actual va començar allà. Arnaldo...

Processar el Procés o l’estat de mentida

El discurs de l’Estat sobre la Catalunya que s’autodetermina conté una concatenació d’afirmacions discutibles, que se superposen des dels tres poders convencionals: lleis, govern, tribunals. Però encara...

La via retòrica de Catalunya a l’Ulster

Fa vint anys a Belfast se signava la pau: eren els Acords de Divendres Sant, que el 1998 es va escaure el 10 d’abril. Vaig cobrir periodísticament el procés, però també vaig fer cròniques d’aquell Ulster...

La magnitud de la tragèdia política

L’any 1989 Quim Monzó va publicar La magnitud de la tragèdia, un dels seus llibres més emblemàtics i més traduïts, que té un espai a les lleixes de l’eternitat de les bones lletres: el temps n’esgrogueeix...

La ‘Marxa reial’, un himne en mode polèmic

La lletra que ha posat Marta Sánchez a la Marxa reial és segurament la tècnicament menys afortunada de les que ha tingut. I el contingut la fa excloent com a mínim de la meitat de la població a la qual...

La balada dels presos il·lustres

Al Nàpols de les quatre barres hi havia una presó llegendària, glossada en un antic romanç rescatat pel grup eivissenc Uc, amb la preciosa veu d’Isidor Marí, i més tard versionada per la preciosa veu de...

Euskadi o el suïcidi del constitucionalisme

El 19 de novembre del 1998 Josu Urrutikoetxea Bengoetxea (Ugao-Miraballes, 1951) recollia la seva acta de diputat per Biscaia al Parlament de Gasteiz. Era considerat el cap d’ETA i era i és molt més conegut...

Màxima quantitat de victòria

Les estadístiques de la història diuen que els enfrontaments de Catalunya amb Espanya es perden en un percentatge significatiu. Catalunya ha assimilat tant les derrotes que s’ha fet trending topic que...

Els presos polítics que mai no van existir

“El que he escrit, ja està escrit”, en llatí “ Quod scripsi scripsi ” i en el grec original “ό γέγραφα, γέγραφα”. Joan (19, 22) resumeix en aquesta frase del seu Evangeli la força de la sentència de mort de...

Bèlgica, entre el lehendakari i el president

La família del lehendakari Aguirre guarda amb unció sacramental alguns records del primer president dels bascos. Al damunt d’una taula braser, al costat d’un finestral amb vistes a la ria de Bilbao,...

Antecedents penals

Un dels paràmetres que es tenen en consideració per dictar una presó provisional és el dels antecedents, els penals i els policials. Són un indicador de l’eventual risc de deixar en llibertat qui,...

La pàtria i la premsa

“Y o no soy patriota de mi medio ”. Aquesta frase, tal qual i respectant l’idioma original, me la va dir Manuel Vázquez Montalbán a tomb d’una conversa sobre la relació dels periodistes amb el mitjà per al...

No, no ha estat ETA

Els atemptats de l’11-M del 2004 van suposar un canvi de paradigma del terrorisme a l’Estat. ETA passava a la història i la jihad hi entrava. De la nació a la religió. El primer impacte, terrible, era que...

La importància de dir-se Ibarra Güell

Pedro Ibarra Güell (Getxo, 1942) podria ser un personatge de l’entorn literari d’Oscar Wilde. El títol de la peça teatral La importància de dir-se Ernest juga amb la fonètica del nom propi Earnest amb el...

Rèquiem per a un mateix

Johannes Brahms va compondre Ein Deutsches Requiem, que traduïm per Un rèquiem alemany, arran de la mort de la seva mare. Brahms, que era agnòstic, no es va basar en la litúrgia de la missa de difunts; va...

Hipercor: “la socialització del sofriment”

Un gallec i un castellà, arrogant-se la representació d’Euskal Herria, posen una bomba en uns magatzems. Es pensen que són de capital francès quan en realitat són espanyols, i estan situats a Catalunya. Tot...

La història amagada de la Via Laietana

Abril de 1958. A Miguel Núñez, àlies Saltor, la policia el va tenir tot un dia penjat de les manilles als tubs de la calefacció del sostre d’aquella sinistra prefectura de la policia franquista, coneguda...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >