Antoni Batista

Antoni Batista

Doctor en ciències de la comunicació. Periodista. Músic.

He estat redactor dels diaris ‘Avui’ i ‘La Vanguardia’, i professor a la UAB i a la URV, on actualment faig classes de postgrau. Els temes que em defineixen la trajectòria periodística i acadèmica són el conflicte basc, la música i la lluita contra la dictadura, sobre la qual han versat la sèrie de l’’Ara Diumenge’ “Memòria de la resistència antifranquista” i el meu últim llibre, ‘Clandestins’ (Angle Editorial, 2018). Col·laboro al diari ARA des del 2012.

La vulnerabilitat, el menjar i la pàtria

Com se sent la vulnerabilitat? Potser una pressió per sota les costelles, allà on l’etimologia grega ubica la hipocondria. Una paüra somàtica. Un daltabaix fisiològic en molt poc espai anatòmic, unes...

'Fake news' i 'fake' història

La gran pel·lícula 1917 ha estat una de les damnificades habituals dels Oscars. Es mereix molts dels elogis que li estan fent, i potser també algunes crítiques, com ara per ressaltar la presència d’un...

Diana Garrigosa, la dona que no va voler ser primera dama

Quan Pasqual Maragall va accedir a la presidència de la Generalitat, el desembre del 2003, ningú no l’esperava perquè tothom donava per fet que CiU i ERC farien govern. No va tenir temps ni de modificar...

El passat en present i els que no hi són i haurien pogut ser-hi

Avui acaba la sèrie que durant trenta-tres articles -si fos possible mesurar el temps amb aquesta unitat- ha repassat la “memòria de la resistència antifranquista”. Començo per agrair al diari ARA la...

Nació XXI: el poder dels símbols

Segons la font molt fiable del sentit de l'humor basc, l'única ciutat del món els habitants de la qual neixen on volen és Bilbao. Avui que el concepte de nació és un debat ben viu, el factor voluntat de...

Cloenda Benet: biografia de la història

T an omnipresent era Benet que la seva biografia personal es confon sovint amb la història col·lectiva. La història de la lluita antifranquista a Catalunya no es pot entendre sense Josep Benet (1920-2008)....

Miquel Sellarès, mariscal de la seguretat

M iquel Sellarès i Perelló (Barcelona, 1946) va ser a l’Assemblea de Catalunya des dels primers compassos, i amb un paper estratègic i logístic importantíssim. Estratègic, perquè era el delegat encobert de...

Lluís Llach, la reivindicació que no cessa

L’últim dia de febrer del 2016, els amics catalans d’Arnaldo Otegi fèiem nit a Oion, per anar a rebre’l l’endemà a la sortida de la presó de Logronyo. Oion és al límit de la Rioja Alabesa amb tots els seus...

Les morts creuades de Txiki i Solé Sugranyes

“M  ientras he estado libre he cumplido como militante y como hijo del pueblo y, puesto que no he caído asesinado (legalmente) como mis compañeros, he pedido como única y última petición que sea fusilado...

Les ulleres de Jordi Carbonell: tortura contra la llengua

Passat el Nadal del 1970, Jordi Carbonell sabia que l’aniria a buscar la policia, perquè havia tingut un paper destacat en la tancada de Montserrat per denunciar les penes capitals del Procés de Burgos,...

Pere Fages, l’ambaixador de la Catalunya clandestina

P ere Ignasi Fages Mir (1942-2012) va ser el gran ambaixador de l’Assemblea de Catalunya. Des de l’exili de París, aprofitant els seus enormes recursos intel·lectuals, la seva simpatia empàtica de...

La casa dels horrors

La Via Laietana va ser des de 1941 la seu de la VI Brigada Regional de Investigación Social, encarregada de la repressió d’uns "delictes" que en democràcia hem d'entrecomillar però que el feixisme...

“Els 113”: la detenció més gran de la predemocràcia

El diumenge 28 d’octubre del 1973 era un dia gran per al barcelonisme: debutava Johan Cruyff, arribat per alliberar el club de jocs defensius tristos i guanyar algun trofeu amb cara i ulls i, sobretot,...

Terrorisme sense terror

El diccionari de l’Acadèmia Francesa de 1798 refereix el concepte terrorisme a l’estat al règim de “la terreur” de Robespierre, al qual Joan Coromines també es remet. Les definicions dels diccionaris...

Cantants a la llista negra

M anuel Vázquez Montalbán, primer cronista històric del que es va anomenar la Nova Cançó, la va definir amb el seu humor intencionat: “L’esdeveniment cultural popular més important de l’estat espanyol des...

Perillosos socialdemòcrates: El llegat Pallach-Barrera

J osep Pallach i Heribert Barrera s’havien fet amics a l’exili francès, on havien desplegat molta activitat antifranquista. Mentre la contestació era lluny, preocupava relativament al règim, però quan la...

API, la premsa lliure contra la censura

De vegades, les reunions clandestines de l’Agència Popular Informativa (API) paraven un moment per escoltar la meravellosa veu de Maria del Mar Bonet, que assajava a l’habitació del costat. L’API es va...

Raimon i l’estètica de la mobilització

"Raimon mobilitzava, la seva sola presència convocava moltíssima gent, i això als anys seixanta només ho podia fer ell”, va dir Josep Benet. Els recitals de Raimon esdevenien mítings contra la dictadura i...

La traducció catalana de la 'kale borroka'?

La violència del final de les manifestacions independentistes postsentència suprema ha estat terrible. Amb tota la propietat de la “nocturnitat i traïdoria” penalment tipificades, han emmascarat amb sutge...

Les clandestinitats del carrer Vallmajor: els Bonet

El 17 de juliol del 1936, Pau Casals dirigia per última vegada la seva orquestra. Al Palau s’acomiadava emocionat dels músics en l’assaig d’un concert que no es va arribar a fer: la inauguració cívica de...

La tancada de Montserrat segons un confident

El 3 de desembre del 1970 va tenir lloc el Procés de Burgos, un consell de guerra sumaríssim en el qual es demanaven milers d’anys de presó i sis penes de mort. Sense les mínimes garanties processals,...

1970: Franco torna a ocupar Barcelona

L’abril del 1947 les partides anarquistes liderades pel llegendari Ramon Vila Capdevila, àlies Caracremada, elaboren un pla per matar Franco. Era tota una operació militar: cinquanta homes, mines, morters...

Les esglésies pis franc: el factor Aragay

La manifestació de capellans del maig de 1966 feia aflorar una Església que s’oposava al nacionalcatolicisme. Els capellans ensotanats també deien, en el llenguatge subliminal de l’hàbit talar, que...

Capellans contra el nacionalcatolicisme

L’estudiant Joaquim Boix va ser maltractat per la policia arran de la seva detenció a la Caputxinada. Hi havia hagut moltes denúncies contra aquells mètodes horrorosos, lesius de cossos i dignitats, però el...

17-A: periodisme de confrontació

El diari digital 'Público' va treure una exclusiva que relacionava els serveis d’intel·ligència espanyols amb l’imam de Ripoll, responsable dels atemptats del 17 d’agost de 2017. Van anar tan lluny com...

El Guti i Vázquez Montalbán, l’herència Grimau

El 20 d’abril del 1963, Julián Grimau era afusellat a Madrid. Era el cap del Partit Comunista d’Espanya a l’interior, però no el van sentenciar pel seu paper destacat en la lluita contra la dictadura, sinó...

El socialisme acollidor de Joan Reventós

Julián Besteiro va ser condemnat a cadena perpètua, tot just acabada la guerra. Les dures condicions de la presó van doblegar una salut precària al cap d’uns mesos. Va morir poc després de fer 70 anys....

Salvador Espriu segons la seva fitxa

“Salvador Espriu Castells [sic]. Nació el 13 de julio de 1913 en Santa Coloma de Farners (Gerona). Es presidente de la Asociación Internacional en Defensa de las Lenguas Amenazadas y Premio de Honor de las...

El franquisme de l’etern retorn

El franquisme entrava a la democràcia ostentant la generositat d’una amnistia per als presos polítics, una de les reivindicacions més unànimes de l’oposició i més nostres: “Llibertat, amnistia, Estatut...

La Caputxinada, el març del 66 abans del Maig del 68

“Estudiantes con obreros ” era una de les consignes de les manifestacions dels anys seixanta. Els que no en tenien prou, ho completaven amb un rodolí: “ Policías con banqueros ”. L’avantguarda de xoc contra...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | Següent >