De la repressió a la inhibició

Per a milers de catalans Lledoners s’ha convertit en la capital sentimental de Catalunya. I el mateix per a Puig de les Basses i Mas d’Enric, a una altra escala. Ho vam veure la nit de Nadal, la matinal d’ El Messies i la nit de Cap d’Any. Els presos arribaran davant del Tribunal Suprem amb un grau d’acceptació popular tan fervorós com racional, i les sessions transmeses dels judicis faran inusuals puntes d’audiència. I, amb tot, els presos i els exiliats no poden ser l’únic horitzó de futur d’aquest país. De la mateixa manera que feia vergonya aliena veure presidents autonòmics trobant l’enemic exterior a Catalunya en els seus discursos de Cap d’Any, els líders del sobiranisme haurien de reconèixer que la seva coordinació no està a l’altura d’aquesta unitat al carrer i que a molta gent se li fa insuportable el partidisme que la imminència electoral dispararà encara més. L’Estat reprimeix, però la desunió inhibeix.