L’argumentari espanyol contra la consulta ha renunciat del tot a guanyar-se el cor i les ments dels catalans i ja només consisteix en amenaces i advertiments. La penúltima va ser la d’una Catalunya “vagant per l’espai i fora de la UE pels segles dels segles”. L’última és actuar contra l’ANC, el full de ruta de la qual per al 2015 va ser considerat ahir en l’editorial d’ El País un “assalt a la democràcia representativa”. Que no hi hagi diàleg entre governs no vol dir, però, que els ciutadans no escoltem el que es diuen. L’absència d’una resposta constructiva de l’Estat deixa un buit que ha de ser omplert a Catalunya amb alguna cosa més que metàfores sobre David i Goliat o ironies sobre el Big Bang. Els cors i les ments necessiten arguments seriosos per poder decidir.
