Publicitat
Publicitat

BONDIA

El nacionalisme espanyol separador

TINC PROU EDAT per recordar uns adhesius als vidres dels cotxes que deien “Sóc de Lleida i català”. Jo no els entenia, perquè l’afirmació era òbvia, fins que vaig llegir que en algun llibre de text del tardofranquisme havia aparegut Lleida separada de Catalunya i convertida en una província de l’Aragó. Cinquanta anys més tard es van inventar el LAPAO, que va ser premi mundial del provincianisme. Abans, l’Església catòlica espanyola no va parar fins a reduir el bisbat de Lleida als límits provincials. Tot per acabar amb un fet de segles: que hi ha aragonesos que parlen català i que han mirat cap a Fraga primer, cap a Lleida després i cap a Barcelona finalment. Amb una mica d’intel·ligència, algú hauria pogut convertir aquest periple en una classe d’història realment espanyola. Però no, esclar, l’única, l’autèntica història d’Espanya, només s’escriu en espanyol.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/04/2018

Consultar aquesta edició en PDF