El nacionalisme espanyol separador

TINC PROU EDAT per recordar uns adhesius als vidres dels cotxes que deien “Sóc de Lleida i català”. Jo no els entenia, perquè l’afirmació era òbvia, fins que vaig llegir que en algun llibre de text del tardofranquisme havia aparegut Lleida separada de Catalunya i convertida en una província de l’Aragó. Cinquanta anys més tard es van inventar el LAPAO, que va ser premi mundial del provincianisme. Abans, l’Església catòlica espanyola no va parar fins a reduir el bisbat de Lleida als límits provincials. Tot per acabar amb un fet de segles: que hi ha aragonesos que parlen català i que han mirat cap a Fraga primer, cap a Lleida després i cap a Barcelona finalment. Amb una mica d’intel·ligència, algú hauria pogut convertir aquest periple en una classe d’història realment espanyola. Però no, esclar, l’única, l’autèntica història d’Espanya, només s’escriu en espanyol.