El Judici al plató: Trapero critica Forn i dos votants de l’1-O es queden de pedra

El relat del major dels Mossos aporta credibilitat i solidesa

L’advocada de Trapero està nerviosíssima. Sembla un entrenador a la banda veient com ho fan els seus jugadors sense poder saltar al camp”. La frase és del catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo, que de bon matí ha agafat un avió a Sevilla -on viu- i ha vingut a veure la declaració del major Trapero a l’ARA. A la tarda l’esperen en un acte a Santa Coloma de Gramenet. I és que el jutge Marchena ha donat a l’advocada Olga Tubau la possibilitat de pronunciar “un monosíl·lab, sí o no”. Però a mesura que transcorre la declaració, Trapero guanya aplom i la lletrada Tubau es limita a prendre notes abundants.

Acompanyant Pérez Royo hi ha dos subscriptors de l’ARA: Àngels Vila, advocada de Vic, i Joan Pallarès, mestre jubilat de l’Hospitalet de Llobregat, que ara fa de mestre voluntari a joves i adults sense papers acabats d’arribar. Quan senten que Trapero està disposat a declarar posen l’esquena ben dreta com qui no es vol perdre una de les sessions del judici que serà més recordada. No s’equivoquen.

“Trapero està mostrant una seguretat extraordinària, se’l veu molt preparat”, valora el Joan només començar. “Esclar -aprofita l’Àngels-, és el que passa quan t’han deixat en llibertat i pots preparar-te la defensa amb temps i en condicions, no com els acusats que són a la presó”. El Joan continua: “El que m’ha cridat més l’atenció és quan el fiscal Zaragoza li ha recordat que les ordres de la jutge eren evitar el referèndum, i Trapero ha dit que sí, però que allò ho sabien tots els cossos policials, no només els Mossos”. Pérez Royo troba que Trapero està responent “amb molta solidesa i coherència sobre tot allò de què era responsable, i que ha quedat bastant clar que ni el coordinador Pérez de los Cobos ni ningú va dirigir a Trapero cap retret, almenys davant seu, perquè el pla dels Mossos fos insuficient”.

“La rebel·lió exigeix una planificació violenta d’un alçament i, si no hi ha bastó, no hi ha rebel·lió”. A Pérez Royo no se’l treu d’aquí. I continua: “Contra la secretària judicial no hi va haver violència. Potser va tenir por, que és un sentiment molt respectable, perquè veia milers de persones, i va dir: «Jo per aquí no hi surto»”. I la protesta de la gent? “Això res, això és l’exercici d’un dret fonamental: el de protesta, perquè l’actuació judicial no es va impedir. De fet, si no hagués sigut pels dos Jordis, amb la seva autoritat moral davant els concentrats, l’escorcoll a Economia no s’hauria pogut fer”. I els cotxes? “La violència és contra les persones: els cotxes, com a molt, són danys o desordres públics”.

Quan Marchena ordena el recés de les dotze, els dos subscriptors i Pérez Royo es pregunten què pot passar si resulta que al tribunal li acaba sent difícil provar que hi va haver violència. I el catedràtic sevillà ho resumeix amb una altra imatge: “Quan a un carro se li trenca l’eix, tot es desajusta. Aquells dies, l’eix es va desajustar”. O sigui, que ves a saber.

Sorpresa al plató

L’Àngels i el Joan es queden de pedra quan Trapero diu que Forn va tenir “un punt d’irresponsabilitat” sent un polític independentista que prometia el referèndum i un conseller d’Interior que garantia que els Mossos complirien els requeriments judicials. Per què ho ha dit, això, Trapero? La conclusió provisional al plató és que aquesta crítica al seu cap polític directe reforça la credibilitat del seu testimoni, una credibilitat que encara pot quedar més reforçada quan fa autocrítica i diu que va enviar Ferran López a una reunió perquè portava molt malament el nomenament de Pérez de los Cobos. Quan Marchena envia tothom a dinar fent un dríbling no gaire reeixit amb la pertinença d’una pregunta, al plató hi ha la sensació que Trapero ha tornat.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF