22/08/2015

La gran pregunta d’aquest estiu

2 min

UNA PREGUNTA recorre l’estiu de Catalunya: “Guanyarem?” N’hi ha que temen que per satisfer la gana de canvi nacional i social d’un país tan divers, faran curt amb una candidatura que s’ha acabat escalfant a corre-cuita, al microones, i que no tindrà temps de madurar complicitats o recuperar el temps perdut.

Pot ser realisme, que és imprescindible. El que no pot ser és por de perdre.

Diuen que la història l’escriuen els guanyadors, de manera que si el 2015 existeix la història de Catalunya, deu ser que alguna vegada Catalunya ha guanyat, encara que sigui provisionalment, la cohesió social, la cohabitació lingüística, la creativitat artística, la vida associativa, la internacionalització de l’economia, la dimensió mundial de la capital. Són victòries imperfectes, però victòries. Sovint silencioses. Sovint silenciades o, fins i tot, negades. Però victòries, perquè han permès una anàlisi àmpliament compartida: no podem seguir amb aquest ofec de l’estat espanyol. Per això, una immensa majoria de catalans vol decidir l’estatus polític de Catalunya, i d’aquesta majoria, una part important ha fet un pensament simultani: voler-se governar com tothom. Si Catalunya ha arribat aquí és que ja fa temps que ha guanyat la batalla de reconèixer-se a ella mateixa, i ara vol ser reconeguda pels altres, començant per l’estat que paga però no pot compartir, perquè la considera un problema moderat que es pot tractar amb bastó i pastanaga i que, a sobre, dóna vots.

No se m’acut objectiu més digne que el d’una societat que ha pres consciència de la seva solució i es veu amb cor de portar la càrrega de les responsabilitats que vénen amb la llibertat. Som al segle XXI, en una Europa democràtica. A la justa reivindicació de Catalunya i la manera enraonada amb què l’expressa no li pot haver arribat l’hora de la por de perdre, sinó la de la il·lusió de guanyar-la.

stats