La gent hi tornaria demà mateix
LA GENT POT estar més o menys decebuda però tornaria demà mateix a defensar les urnes als col·legis. Ja ho vam veure el 21-D i ho vam tornar a veure ahir. El que costa més d’entendre és que se li proposi viure dels rèdits de la repressió de l’Estat, inclosos els judicis i les sentències que vindran, sense que passi res de nou. O de la nostàlgia de l’1-O. Quan l’objectiu és gran, la unitat ha de ser gran. Que els partits independentistes vulguin competir entre ells seria normal si les condicions fossin normals. Amb presos i exiliats no ho són. Per això sobta parlar de fer una cosa encara més gran que un referèndum, com és fer una República: ¿es pot fer res gran si, per exemple, els Mossos tornen a estar en el debat polític com si fóssim deu anys enrere? ¿Com es pot parlar de materialitzar la República si vindran les municipals i les europees i la majoria independentista exhibeix els recels de sempre? A sobre, una minoria comença a fer malbé la imatge cívica del sobiranisme. No ha estat la millor manera de celebrar l’aniversari.
