Primer debat amb Donald Trump
Deu candidats republicans a la presidència dels Estats Units per al 2016 van ser reunits per la Fox en el primer debat televisat. Tots homes. Nou de blancs. Cap referència al canvi climàtic. Tots van mostrar l’obligatòria i sagrada preocupació per la vida del no nascut i la indiferència més darwinista si el mateix individu, un cop nascut, no se’n surt. Més amoïnats per Amèrica que pels americans. Amb 10 faristols, més que un debat va ser un escalfament on els candidats només tenien un objectiu: convèncer els donants i els votants que tenen gruix presidencial. Tots menys Donald Trump.
Perquè Trump no necessita donants. Va arribar a Cleveland a bord del seu propi Boeing 757. Però sobretot perquè fa campanya jugant a l’antipolítica, afirmant coses com “Els nostres polítics són estúpids” o que Mèxic envia immigrants il·legals que són una colla de violadors i camells. Trump es complau en el seu paper de multimilionari narcisista, prepotent, masclista i maleducat. A Rand Paul, que va amb audiòfons, li va etzibar: “Em sembla que no m’ha sentit”. I la demagògia, esclar. Quan li van retreure la seva agressivitat, va replicar: “Quan veus com tallen caps de cristians pel món, no tens temps de mirar si el teu to és nice. Ho sento”. No s’amoïnin, que no guanyarà.
Jeb Bush no acaba d’arrencar. Està verd, encara. El moment Iraq el va capejar admetent que “sabent el que sabem ara” la guerra del seu germà va ser un error, però va dir que la culpa del que passa ara és d’Obama, que va abandonar l’Iraq i el buit el va omplir l’Estat Islàmic. Marco Rubio va ser capaç de parlar d’Amazon com a exemple de com ha canviat l’economia, i va semblar modern. Cap d’ells va sonar més llest que Hillary Clinton. Esclar que després de vuit anys d’Obama, i amb l’atur al 5,3%, els americans potser en voldran un de menys llest però que prometi baixada d’impostos.
