Sí, els catalans
Probablement, no sabem com costa estimar i servir el proïsme de debò fins que no n'aguantem la pudor. Com la que suporta cada dia el personal dels hospitals, els voluntaris que atenen gent sense sostre o tothom que ha hagut de cuidar una persona gran o malalta a casa.
M'hi ha fet pensar un llibre, Secrets de guerra , escrit pel periodista de TV3 Nicolás Valle. Un llibre atropellat i directe, com el seu autor, que s'ha passat mitja vida fent aquells vídeos desagradables del Telenotícies amb cadàvers i mosques que ens amarguen la verdura del sopar i que desitgem que s'acabin d'una vegada i que surtin els d'esports.
Després de 25 anys de no perdre's revoltes, repressions, genocidis i, en general, tot allò emparat per la denominació genèrica de guerra , el Nico té un àlbum amb el millor de cada casa: els Balcans, l'Afganistan, Líban, Líbia, Tunísia, el Sàhara, Algèria... I esclar, això ensenya molt. De la professió, de quan truques a la redacció i tenen altra feina. De la vida, quan truques a casa i menteixes per no fer-los patir. De tu mateix, quan tornes a casa i t'adones que tens un jo que se sent "útil i realitzat entre incendis i runa". De la condició humana, per què "matem més que salvem". Més que secrets de guerra, són secrets de vida.
Valle s'atura a recordar el dia que a Geòrgia ell i la Mireia Segú van ser testimonis gairebé exclusius de la invasió russa que Putin estava negant des de Moscou. TV3 el va desmentir. Les imatges que van rodar es van veure a tot el món. "A la CNN, a la BBC, a tot arreu ha sortit la nostra gravació i el rètol «Courtesy Catalan Television TV3»".
"I és que no s'han complert els auguris dels que menyspreaven el projecte de televisió pública, convençuts que els catalans només sabrien fer una televisió antropològica. El resultat ha estat, potser, la primera eina de cohesió social a Catalunya. I ara mateix l'instrument essencial de la llengua pròpia del país".
I afegeix: "Em dol la idea que TV3 acabi sent una televisió més, perquè una televisió pública mostra la qualitat de la democràcia. Els dubtes sobre TV3 revelen, en realitat, l'estat de confusió davant el futur. I les nacions que triomfen són les que saben d'on vénen, cap on van i, sobretot, què volen. El periodisme té tanta importància com la sanitat o l'educació. Sense un bon periodisme, una societat es torna fàcilment manipulable".
En un país tan castigat per la discontinuïtat històrica com el nostre, TV3, amb els seus defectes, s'ha constituït en una prova diària i imprescindible de l'existència moderna de Catalunya. Per això hem de distingir els que la critiquen dels que fan veure que la critiquen però en realitat se la volen carregar. Els molesta TV3, perquè els molesta Catalunya. Els molesten diàlegs com els que Nico Valle han tingut amb col·legues en mil desplegaments informatius. "I tu de quina tele ets? Where are you from? From TV3. Ah, the Catalans... " Els catalans, sí.
