01/12/2020

“No s’escolta”

1 min

Entres en una reunió digital i a la pantalla en surt un que està parlant, però com que no ha obert el micròfon sembla que estigui fent cinema mut, movent els llavis en silenci. I llavors una veu crida: “No s’escolta!” En realitat vol dir que no se sent, però diu que "No s’escolta”. Cada dia més: l’escoltar està matant el sentir. Diria que fins fa pocs anys, tothom tenia clara la diferència entre sentir i escoltar, però ara tothom s’ha passat a l’escoltar i ha bandejat el sentir. No sé d’on surt. Potser del castellà, perquè encara que fa la mateixa distinció entre els dos verbs, tenen el mateix problema (se sent sovint als mitjans) i ja se sap quina és la influència del castellà en el català. Total, que allà on hi tocaria un “No se sent” com una casa de pagès, ara la gent diu “No s’escolta”. A casa ho fèiem servir per a una altra situació: quan algú parlava donant-se importància, deien: “Aquest senyor s’escolta quan parla”.

stats