BON DIA

El fenomen social de l’alzina de Gràcia

ANTONI BASSAS
ANTONI BASSAS

Com va passar fa anys amb el Pi d’en Xandri de Sant Cugat del Vallès, salvar una alzina de més de dos metres i mig de diàmetre, plantada ja fa més de dos segles en un jardí privat d’un carrer de Gràcia, s’ha convertit en una raó per viure per a cada cop més veïns: hi ha mestres d’escola i educadors d’esplai que hi estan portant la canalla, hi ha acampat gent, hi han aparegut músics i pintors... Fins i tot el veí del davant, a qui el brancam de l’alzina li pica a les finestres perquè s’hi abalança, es manifesta perquè no la tallin, i només demana que la podin com havien estat fent regularment fins fa tres anys. De cop i volta, per més que un descuit inexplicable de diverses administracions municipals barcelonines hagi fet que sigui possible que es tali l’arbre i es tirin a terra les cases amb jardí, a tothom se li ha fet evident que la consciència ciutadana del segle XXI no pot acceptar que ser legal passi sempre per sobre de ser legítim.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF