Casado i la memòria de Suárez

Casado ha fitxat el fill d’Adolfo Suárez perquè encarna "la concòrdia, prudència i audàcia" que va representar el seu pare. Que Casado invoqui la concòrdia és insultant. L’home que li ha dit a Pedro Sánchez "traïdor, 'felón', mentider compulsiu, paladí de la ruptura, irresponsable, deslleial, ostatge, mediocre, okupa..." i tot per un relator, què no li hauria dit a Suárez el 1977 per haver legalitzat el Partit Comunista o per haver impulsat la tornada del president Tarradellas? La desesperació de Casado per evitar la fuga de vots a Vox l’han convertit en el polític de la discòrdia. Per descomptat, tampoc no hi ha cap prudència en la còpia fluixeta d’Aznar que va interpretant per Espanya. I l’única audàcia que se li coneix és haver-nos volgut convèncer que té un màster guanyat amb la suor del seu front.