6 de desembre de 1978, entre l’esperança i la propaganda

ANTONI BASSAS
ANTONI BASSAS Periodista

El que recordo de tal dia com avui de fa 40 anys és que els que votaven 'sí' a la Constitució se situaven entre l’alegria i el mal menor, i els que votaven 'no' estaven als extrems: o eren els fatxes irreductibles o eren un reduït grup d’insubornables que no pensaven votar res tan insuficient com una carta magna que digués que l’exèrcit vigilava la unitat, per exemple. Que la Constitució li semblava una bona notícia a la immensa majoria és absolutament innegable. Alguns, fins i tot, hi van expressar tant entusiasme que van arribara a titular "Desatado y bien desatado". Com també va ser innegable que l’única televisió de l’època va fer una propaganda intensiva, a qualsevol hora, en microespais en què diversos locutors llegien articles de la Constitució i n’interpretaven el sentit. El president Tarradellas ja havia tornat de l’exili feia més d’un any. Entre l’esperança i la propaganda, el 'sí' estava garantit.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF