L’anàlisi d’Antoni Bassas: ’La trampa del dia 21’

"Si al feixisme li és tan fàcil d’aconseguir que els independentistes s’enfrontin als Mossos, no pararà de provocar. Qualsevol protesta del dia 21 ha de dur la marca de l’independentisme: és a dir, ha de ser pacífica"

Avui començaré per la conclusió: mantinguem el cap fred, tots plegats. M’ho han sentit dir més d’una vegada i ho repetiré tantes vegades com calgui, perquè encara que sembli que el 21 de desembre s’acabarà el món, no és veritat, i perquè aquí tothom té les seves contradiccions (Govern i Gobierno). Com cantaven els Antònia Font, “les coses no són fàcils per a ningú dins d’aquest iglú”.

La menció a la via eslovena del president Torra va ser un error perquè no va precisar-la. Que Torra i Buch expressessin malestar per l’actuació dels Mossos a Girona va ser un altre error perquè després el conseller d’Interior ha acabat donant suport als seus comandaments policials. Són errors que arrenquen d’aquell “No afluixeu” dedicat als CDR perquè el va dir Torra, que, precisament, és el responsable polític principal de la policia que en un moment determinat s’acabarà enfrontant físicament als CDR.

Per si tot això no fos prou, el govern espanyol s’ha llançat  com una fura sobre la via eslovena de Torra i els talls de les autopistes de diumenge. Ho necessitava molt. Després de perdre el govern d’Andalusia “per culpa de Catalunya”, a Sánchez li ha anat molt bé fer-se el dur amb Torra: fins a tres ministres espanyols han enviat una carta al conseller de la Generalitat homòleg, la més significativa de les quals és la carta del ministre de l’Interior advertint que la llei “preveu els supòsits d’actuació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat quan ho estimin les autoritats estatals”, o dit en plata, que Madrid enviarà policies nacionals a Catalunya si els Mossos no actuen contra els CDR. D’aquesta manera Sánchez, el PSOE, calma els ‘barons’ territorials que tenen por que les autonòmiques els vagin malament per culpa de Catalunya, com diuen que ha passat a Andalusia, i lluita per igualar el seu discurs al del PP i Ciutadans, que parlen de 155 en tarifa plana. Sánchez es fa el dur perquè s’ha cregut que Catalunya l’afebleix, i des del govern espanyol i des del PSOE es festeja amb expressions com “insurrecció” i “abandonament de funcions”.

Sánchez amenaça amb enviar la policia si no es manté l’ordre públic

Sobre els Mossos, repeteixo: són els encarregats de mantenir la legalitat vigent, i la legalitat vigent és l’espanyola. Les seves actuacions estan estretament vigilades pels jutges. ¿Vol dir que no hi ha cap diferència entre els Mossos i la Policia Nacional? Sí, molta. Els Mossos són la policia de Catalunya. Han demostrat a bastament capacitat per tractar amb intel·ligència manifestacions i concentracions. No són un cos policial aliè. Es forma aquí. Són una estructura d’estat, per això són un objecte de desig de l’Estat, que festeja amb la idea d’intervenir-los o de substituir-los, com passa amb TV3 o l’educació.

Per tot plegat, cap fred davant les provocacions de l’extrema dreta. Si al feixisme li és tan fàcil d’aconseguir que els independentistes s’enfrontin als Mossos, no pararà de provocar. Per això, qualsevol protesta al voltant del famós consell de ministres del dia 21 a Catalunya ha de dur la marca de l’independentisme: és a dir, ha de ser pacífica. Si no, el govern espanyol tindrà el que voldrà. I aconseguirà dissimular la seva pròpia gran contradicció: mà dura contra el govern de Catalunya però Sánchez és president amb els vots dels dos partits del govern de Catalunya. I exagerarà la situació de Catalunya com si el que hem vist a França aquests dies o el caos polític en un Regne Unit que encara no sap com fer el Brexit no fossin infinitament pitjors.

El dia 21 no és cap final de la Champions. Tenim presos polítics en vaga de fam i el soroll d’aquests dies l’està fent passar a un segon terme. Faltarà encara un mes per al judici. Vindran el judici i les sentències. I les eleccions. La contenció, el cap fred, són fonamentals.

Com pitjor millor no és veritat. Perquè el pitjor no té límits en la seva capacitat destructiva.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

EDICIÓ PAPER 20/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF