L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El somriure de Cuixart’

"Un missatge per a la gent que troba que els polítics no fan res bé, que troba traïdors a tot arreu, que vol les coses per demà, a tots els cínics, a tots els perepunyetes i torracollons: mireu un moment el somriure de Cuixart i intenteu que us faci profit"

Passen moltes coses a Barcelona, a Madrid, a Estrasburg, però avui, per un dia, no les analitzarem. Avui voldria dedicar aquesta anàlisi a una persona; més encara, al seu somriure. Al somriure de Jordi Cuixart.

Cuixart va sortir ahir a la tarda de Lledoners amb un permís de 48 hores, i aquesta nit ha dormit fora de la presó per primera vegada en dos anys i tres mesos. La seva agenda per a aquests dos dies és privada, però ha transcendit que avui volia portar un fill seu al pediatre. Des d’ahir estem sentint la fórmula “Cuixart gaudeix d'un permís”. El verb gaudir és una exageració: demà al vespre, després d’haver pogut llevar-se al seu llit, bressolar el seu fill de quatre mesos encara no, i de tornar a sentir els sorolls del pis on viu, Cuixart tornarà a Lledoners.

Jordi Cuixart surt de la presó en el seu primer permís penitenciari

"La imatge congelada del moment en què puja al cotxe i fa el senyal de la victòria en retrata l’ànima"

L’altre dia parlava amb la dona d’un pres polític que també sortirà amb permís i em deia: “Estic una mica nerviosa perquè se’m farà estrany veure’l per casa”. En fi, el factor humà de la notícia és imaginable, però la personalitat de Cuixart va més enllà de l’esperable en un pres. La imatge congelada del moment en què puja al cotxe i fa el senyal de la victòria en retrata l’ànima: un home privat de llibertat per un delicte que no ha comès, que és a la presó per haver cridat a manifestar-se i a votar, somriu amb un somriure net, enjogassat, amb una mirada viva i un gest triomfant de confiança en el futur. Hem vist molts personatges públics fent un gest com aquest, però la mirada de Cuixart no enganya: quan escriu des la presó que se sent un home lliure, ens està dient la veritat. Quan diu “Ho tornarem a fer”, és a dir, tornarem plantejar a l’Estat que volem decidir el nostre futur, no enganya. Quan Cuixart diu que a la presó se sent tan lliure que vol continuar fent la seva vida, i té un fill tot i estant a la presó, no enganya.

Cuixart és un líder. Ell mateix ha dit que si estigués en un partit o anés en una llista concreta no ens agradaria, perquè la competència entre partits sempre incorpora un element divisiu que és als antípodes del tarannà inclusiu de Cuixart.

El somriure de Cuixart em suggereix dos missatges. Un per als polítics que negocien a Catalunya entre ells i que aviat negociaran amb l’Estat: sisplau, estigueu a l’altura de persones com Cuixart. Estigueu a l’altura de la gent que surt al carrer sense que li importi quin partit vota la persona que té al costat a la manifestació.

I un missatge per a la gent, sobretot per a la gent que troba que els polítics no fan res bé, que troba traïdors a tot arreu, que vol les coses per demà, que té un problema per a cada solució; a tots els cínics, a tots els perepunyetes i torracollons: mireu un moment el somriure de Cuixart i intenteu que us faci profit.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF