L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Les pressions als bancs sí que van existir’

"Fa mal sentir dir que no es donen les condicions per tornar a Catalunya, precisament el dia en què comença el diàleg. ¿O és que a tots dos bancs els continuen pressionant, ara perquè no tornin, sota amenaça d’una campanya? Molt trist tot plegat"

Ahir els caps de La Caixa i CaixaBank, Isidre Fainé i Jordi Gual, i del Banc Sabadell, Josep Oliu, van passar pel Parlament en el marc de la comissió del 155. El titular més comú a tot arreu és semblant a aquesta de l’ARA: “La banca nega pressions”.

La banca ho nega tot

"El que sí que van haver d’admetre és que van parlar amb Rajoy perquè fes un decret per poder canviar la seu sense passar per la junta d’accionistes, i ho van haver d’admetre perquè Rajoy ho va explicar a les seves memòries"

És a dir, que els tres responsables dels dos grans bancs catalans van afirmar que si després de l’1 d’Octubre van treure la seu de les entitats fora de Catalunya va ser perquè hi va haver una retirada milmilionària de dipòsits, 4.600 del Banc Sabadell, 7.000 de CaixaBank. “La gent va tenir por, i quan la gent té por retira els diners del banc”, va dir Gual. O sigui que van prendre la decisió de canviar l’adreça postal i jurídica per raons tècniques, sense patir pressions polítiques, i mai van patir una retirada de dipòsits d’empreses públiques i administracions dependents del govern central, aleshores en mans del PP. El que sí que van haver d’admetre és que van parlar amb Rajoy perquè fes un decret per poder canviar la seu sense passar per la junta d’accionistes, i ho van haver d’admetre perquè Rajoy ho va explicar a les seves memòries.

Esclar, això que les administracions i les empreses públiques no van treure diners de La Caixa o el Banc Sabadell topa amb el que va publicar l’ARA, al cap d’un any, i que probablement vostès recordaran perquè va tenir un amplíssim ressò: “La Zarzuela i la Moncloa es van unir per forçar canvis de seus de bancs, grans empreses i multinacionals i estendre el pànic. Directius catalans expliquen què va passar”. L’Albert Martín i l’Àlex Font Manté van publicar que entre Renfe, Adif, Ports de l’Estat, RTVE i d’altres van treure 2.000 milions d’euros del Sabadell en un sol dia", per exemple.

Així va fer l’Estat la guerra econòmica contra Catalunya

Doncs bé, avui, l’ARA es reafirma en aquesta informació, i per això els recomano aquest petit article que firma l’Albert Martín, cap d’Economia de l’ARA.

Periodisme sense ‘Villarejos’

On diu: “Els lectors que ens fan confiança han de saber que l’ARA no va fer servir cap sistema complex per tirar endavant aquella investigació. Hi vam dedicar mesos i ens vam reunir amb desenes de fonts de primer nivell, que van accedir a parlar des de l’anonimat. Si les dades no estaven confirmades per almenys dues fonts diferents no es publicaven”. 

Hi pot haver errors puntuals, però ens ratifiquem en el relat global que vam exposar. Però, esclar, els periodistes no punxem telèfons, no hackegem ordinadors, no contractem Villarejos. No tenim accés a registres de trucades i les proves són gairebé impossibles d’obtenir. Ara bé, quan el temps passa, les veritats afloren. Deia Zola que “la veritat està en marxa i res no l’aturarà”.

Una retirada de dipòsits de diner públic o d’empreses públiques és una pressió en tota regla.

Finalment, de la compareixença d’ahir, dues notes per a la reflexió. Mirin la sala del Parlament on van intervenir els banquers:

Estava gairebé buida. Ciutadans, PSC i PP van decidir no participar-hi. Hi van anar Junts per Catalunya, Esquerra, CUP i comuns. En total cinc diputats pels tres banquers. I després hi ha les intervencions dels diputats: “Passejada dels banquers al Parlament. Cap partit pregunta pel trasllat d’empreses industrials (Gas Natural, Abertis, Cellnex, Agbar i Criteria). Acostumats a moure’s entre taurons del món financer, la sensació és que, per a tots tres, les compareixences van ser una passejada”. Això no hauria d’haver passat. No és fàcil portar aquests banquers al Parlament. La retirada de seus l’octubre del 2017 és un fet d’una importància històrica.

Sobretot perquè encara no s’ha revertit. Com avui titula en portada l’ Abc:

No se dan las condiciones para volver a Cataluña”. No sé qui ha aconsellat fer aquesta declaració ni aquesta portada, però fa mal sentir dos bancs fundats a Catalunya dir que no es donen les condicions per tornar a Catalunya, la comunitat que representa el 25,5% de les exportacions i un 20% del PIB espanyol. I dir-ho avui, precisament el dia en què comença el diàleg entre els governs català i espanyol per solucionar el conflicte polític Catalunya-Espanya en una taula política. Quines condicions s’han de donar perquè tornin les seus? ¿O és que a tots dos bancs els continuen pressionant, ara perquè no tornin, sota amenaça d’una campanya? Molt trist tot plegat.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF