L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Si entres en una botiga i parles castellà no t'atenen"

Però una de les coses que passarà ara ens la sabem de memòria: el PP cridarà que entres en una botiga a Catalunya i si no parles en català no t’atenen
 

Atenció, que n’ha passat una d’important. El govern espanyol de Sánchez i Iglesias, aquell govern fràgil nascut d’una investidura amb 167 sís, 165 nos i 18 abstencions, ha aconseguit vots de sobres perquè li aprovin els pressupostos generals de l’Estat de l’any que ve. Fins ara anàvem amb els pressupostos del 2018, prorrogats dues vegades. I atenció, perquè els suports que ha obtingut són del PNB, EH Bildu i ERC.

Els punts clau del principi d'acord de pressupostos entre ERC i PSOE

Passi el que passi a les eleccions del Parlament de Catalunya del febrer, caldrà comptar amb una qüestió no menor: el govern espanyol podrà governar més tranquil gràcies, entre d’altres, als suports dels independentistes catalans. I per a Esquerra s’obre l’oportunitat de demostrar si és veritat aquella afirmació que diu que en política catalana tu vals el que val el teu grup parlamentari a Madrid. Segons el que se sap avui, Esquerra ha pactat un augment de la inversió a Catalunya, acabar amb el fet que a Madrid no es paga impost de patrimoni i aquí sí i posar fi al control de factures de la Generalitat (no les haurà d'ensenyar a Madrid, però això no vol dir que pugui anar als mercats a finançar-se). Esquerra s’haurà d’esforçar per explicar que es pot pactar amb el PSOE a Madrid i no amb amb el PSC a Catalunya.

Però, ara pla, una de les coses que passarà ara ens la sabem de memòria: el PP crisparà l’ambient tant com podrà, cridarà que la pàtria està en perill i que el castellà està perseguit a Catalunya. Programa Quién educa a quién? de Televisió Espanyola, dilluns passat.



L’odi, altra vegada l’odi. Mirades d’odi. Mentides colossals: entres en una botiga a Catalunya i si no parles en català no t’atenen. I qui ho diu això?


Rubén Gil, afiliat a les joventuts del Partit Popular de la Comunitat de Madrid. Si aquest noi, educat en democràcia, és capaç de sortir a la tele pública espanyola a mentir d’aquesta manera sense que ningú el corregeixi deu ser que amb Espanya no hi ha res a fer. 

Per això, avui, volem contrastar l’odi i la mentida amb la veritat i la feina ben feta a TV3. L’equip de l’ InfoK, del canal Super3, i la seva editora i presentadora habitual, Laia Servera, han sigut distingits amb el Premi Nacional de Comunicació en la categoria de televisió. El jurat dels premis ha reconegut l’informatiu del canal Super3 “per oferir als infants i als joves del nostre país un informatiu produït especialment per a ells, amb temes del seu interès i amb un llenguatge clar i entenedor”. També ha destacat que “el seu valor social és incalculable i mereix una menció especial la seva tasca des de l’inici de la pandèmia del covid-19, durant la qual ha facilitat que infants i joves puguin accedir a una informació clara i veraç, amb un gran èxit d’audiència”. Per això els molesta tant allò que nosaltres ens enorgulleix, com la feina ben feta de l' InfoK. O personalitats tan importants per a la cultura del país com la Montserrat Carulla, autèntica baula d’una cadena que s’hauria pogut trencar, durant el franquisme, de transmissió del català com a llengua de cultura, al teatre primer i a la televisió després. Carulla pertanyia a la generació que va veure els seus pares perdre una guerra, literalment, i en van pagar un gran preu personal i emocional per sortir-se’n.

Montserrat Carulla, una actriu per a un poble

Quedem-nos amb la Carulla i amb l’ InfoK. I a ells els deixem l’odi, del qual s’han fet políticament dependents.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF