Misc 08/10/2020

L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Montserrat Tura i el pou buit dels ànims"

Remou sentir Montserrat Tura dient que treu els ànims d’un pou buit. És un viu retrat d’un moment clau de la història del nostre país. Hem d’estar a l’altura i exigir que els que governen hi estiguin

2 min

Pedro Sánchez va prometre ahir la creació de 800.000 llocs de treball amb els fons europeus. Els que tenim una edat recordem que Felipe González, l’any 1982, va prometre la creació de 800.000 llocs de treball, i la cosa no va anar gaire bé; de fet, explicava l’acudit que González no havia dit la creació de 800.000 llocs de treball sinó de 800 a mil llocs de treball. Estem escaldats amb les promeses.

El cas és que el govern espanyol vol invertir 72.000 milions en tres anys amb els diners que vindran d’Europa per la reconstrucció. Catalunya s’hi juga molt en aquests diners, perquè l’economia catalana té empreses, xarxa d’exportacions, centres de recerca que la farien especialment indicada per engegar nous projectes en dos camps que seran els principals (s’enduran el 70% dels diners), que són les polítiques ecològiques (cotxes elèctrics, punts de recàrrega) i la transformació digital de l’economia.

Avui, el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, deia a TV3 que si els diners anessin de Brussel·les a Catalunya directament ens aniria millor que si abans passen per Madrid.

Mentre ens disposem a seguir de prop el repartiment de fons en un futur immediat, ens fixem en el present. I avui a l’ARA tenim un article colpidor. Colpidor vol dir que dona un cop. El firma la que va ser consellera d’Interior i Justícia, Montserrat Tura. És metge a l’Hospital de Palamós. Es titula “Un fil prim”, i es refereix al fil prim de sutura que separa, diu ella, la recessió de la decadència. Diu Tura:

“Passen les setmanes i els sanitaris i els nombrosos pacients emmalaltits de covid-19 que atenem ens sentim barroerament utilitzats pels que no saben recuperar la confiança en les institucions.

Cada dia hem de treure ànims d’un pou buit. Ànims per a nosaltres i ànims per a pacients, familiars i tots els que reben l’impacte de la part més crua de la pandèmia. Desànim que mirem de no fer avinent als nostres i va acumulant-se a la gola i un dia ens ofegarà.

La política s’ha tornat tòxica, estèril, sectàriament ineficaç. Tots esperen que la vacuna els salvi de la seva ineficiència i que arribi abans de les pròxima jornada electoral. Tots utilitzaran les xifres macabres d’una crisi humanitària per ferir-se i ferir-nos.

Mentrestant, en la vida pública, un tuit és una notícia; una trucada, un gran esdeveniment... i una foto, amb banderes o sense, pretén ser la solució a una epidèmia provocada per un virus que segueix expandint-se.

Després de moltes dècades, Europa es disposa a fer polítiques d’inversió que aturin la caiguda. I no hi haurà recuperació si no s’ha fet la feina de preparar projectes intel·ligents que generin (o mantinguin) la feina, el principal instrument per aspirar a viure dignament”.

No ho sé vostès, però remou sentir la consellera Montserrat Tura dient que treu els ànims d’un pou buit. És un viu retrat d’un moment clau de la història del nostre país. Hem d’estar a l’altura i exigir que els que governen hi estiguin.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

stats