L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El 21-D, contestar amb un gran acte polític’

"Fa ràbia haver de fer crides al cap fred, quan no trobaríem a l’Europa contemporània un moviment tan massiu i sostingudament pacífic com el català. El dia 21 de l’any passat, el sobiranisme, malgrat tot, va tornar a guanyar. Un any després no pot perdre ni el to cívic ni el Govern, per dèbil que sigui la posició"

A mesura que passen les hores, l’ambient polític es va fent més espès. La sessió d’ahir al Congrés ens ha deixat molt mal cos. Sánchez, contra les cordes dels seus pel resultat d’Andalusia, va fer-se el dur amb el govern de Catalunya i els grups independentistes que el van investir president. Els dos governs van quedar a un pam del trencament.

Només faltava l’anunci del consell de ministres a Barcelona per divendres que ve, en plena crisi de relacions, un any després del 21-D. El problema d’aquest consell és que ara és terriblement inoportú. Sánchez el va anunciar al mes d’agost, quan l’estat d’ànim era un altre. La Moncloa va dir aleshores que el farien “como muestra del interés del Gobierno por evidenciar su deseo de hacer frente a los «problemas de los ciudadanos», entre ellos el de la situación que vive Cataluña”. I què va dir aquell mateix dia el Govern? La portaveu Artadi va qualificar la idea d’”anecdòtica” però va apuntar que els ministres “són benvinguts a Barcelona”, tot i que voldria saber quins decisions s’hi prendrien.

Bé, ja no som aquí, en aquest estat d’ànim. Mirin si no som aquí que dimarts el ministre Ábalos va pronunciar unes paraules que esperem que no resultin profètiques: "Hay que valorar si las cosas que se hacen para bien consiguen un resultado positivo. Si no, no acabo de entender ningún empecinamiento". Fins i tot per a aquest ministre, la reunió del consell de ministres a Barcelona ja no era una bona idea.

Però s’ha anunciat. Fons i tot el lloc, la Llotja de Mar, l’antiga Borsa, davant del 7 Portes, al pla de Palau, a 17 quilòmetres de l’aeroport del Prat. Un lloc cèntric, envoltat de carrers i carreronss, refotudament difícil d’aïllar, que bloquejarà el centre de Barcelona en un moment de compres de Nadal, de començament de vacances escolars, etc. Avui els CDR ja han convocat amb llenguatge inequívoc d’enfrontament.

I per la seva banda, Òmnium ha anunciat la convocatòria d’un consell de ministres popular, que ajudaria a evitar la imatge buscada d’enfrontaments entre Mossos i manifestants que criminalitzaria tot el sobiranisme i ves a saber si acabaria amb un 155 total, policial o el que fos.

De manera que queda inaugurada la campanya d’idees sobre com contestar a la presència ministerial a Barcelona. Els Mossos ja s’estan coordinant amb la Policia Nacional que vindrà. Aquest consell de ministres ja és una mala idea, perquè la intenció amb què va ser convocat (proximitat) no té res a veure amb el to de Sánchez d’ahir.

Fa ràbia haver de fer crides al cap fred, quan no trobaríem a l’Europa contemporània un moviment tan massiu i sostingudament pacífic com el català. Sobre el tenor de les protestes, ja saben el que penso: hi tenim molt a perdre, segons com vagin. Hi tenim a perdre quan el partit no s’acaba aquell dia: tenim presos en vaga de fam, i vindran els judicis i les sentències. Una cosa és protestar (aguantar una protesta va inclòs en el sou dels polítics, també del consell de ministres espanyol) i una altra cosa és convertir el 21-D en el dia de la revolució, perquè puc imaginar-me tots els canals de televisió a Espanya col·locant càmeres per narrar una batalla en què els agressors serien els independentistes i la minoria agredida uns polítics escollits democràticament.

El dia 21 de l’any passat, el sobiranisme, malgrat tot, va tornar a guanyar. Un any després no pot perdre ni el to ni la posició, ni el to cívic ni el Govern, per dèbil que sigui la posició.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

EDICIÓ PAPER 20/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF