L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El consell de ministres dels nassos i nosaltres’

"Un cop més, més enllà dels Mossos, que el dia 21 no prenguem mal dependrà de nosaltres principalment. De descobrir infiltrats, de no seguir el joc a provocadors, de detectar els que volen fer la revolució amb la cara tapada, perquè els interessa més el caos que el referèndum o la independència"

La Moncloa ha demanat formalment una reunió entre els presidents Sánchez i Torra el 21 de desembre amb motiu de la celebració del consell de ministres. En una carta, Calvo li ha dit a Aragonès: "Seria convenient que tots dos poguessin mantenir una trobada en la qual reprendre el camí del diàleg constructiu que ha de fonamentar la relació entre els nostres governs".

Calvo demana formalment una reunió entre Torra i Sánchez el 21-D

El Govern ha dit a l’ARA que contestarà a la Moncloa entre avui i demà, però que si és per fer cafè i foto, no hi haurà reunió, que volen una cimera entre els dos governs.  

Que Sánchez i Torra puguin trobar-se estaria molt bé, però, siguem sincers, Sánchez ha canviat el to amb els sobiranistes que el van investir president i ara no pot aparèixer davant l’opinió pública espanyola ni davant part del seu mateix partit, el PSOE, com algú que negocia res amb el govern de Catalunya.

De fet, com més hores passen, més clar és que el consell de ministres dels nassos a Barcelona és una mala idea, que el lloc que han triat és un mal lloc. Mirin com el justifica oficialment el govern espanyol:

“Es tracta d’una gran oportunitat per demostrar-li a la ciutadania el nostre compromís amb la cooperació i l’entesa, llançant un missatge nítid en favor de la convivència”.

Miri, senyora Calvo, no. Venir a Barcelona a celebrar consells de ministres també ho va fer Franco. Un consell de ministres a Barcelona, sense cap agenda catalana específica, és un artefacte equívoc. L’únic que aconseguiran és la foto d’una ciutat paralitzada i una reunió ministerial que se celebrarà gràcies a un enorme i costós perímetre de seguretat. En aquestes condicions, no val la pena. La càrrega simbòlica del 21-D és molt gran. És l’aniversari d’una nova victòria independentista a les urnes. Una victòria no reconeguda pels tribunals espanyols, que van impedir la investidura dels guanyadors tres vegades seguides, Puigdemont, Jordi Sànchez, Turull.

Venir a Barcelona és un error. No vull pensar que és una provocació per carregar-se de raons i tornar a intervenir una autonomia ja molt vigilada. De manera que, un cop més, més enllà dels Mossos, que el dia 21 no prenguem mal dependrà de nosaltres principalment. De descobrir infiltrats, de no seguir el joc a provocadors, de detectar els que volen fer la revolució amb la cara tapada, perquè els interessa més el caos que el referèndum o la independència. És davant de dies com el 21-D que es troba a faltar més unitat dels partits sobiranistes, massa travats per la necessitat de guanyar eleccions i pel passat recent. Si el passat  els pesa més que el futur, no eran útils per al futur.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

EDICIÓ PAPER 20/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF