L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El confinament mental d’un tribunal’

"Ja han mort a Espanya unes 8.500 persones, però per al Tribunal Suprem la cosa important no és la salut ni la vida dels presos, sinó que es compleixi la seva interpretació de la llei"
"Coronavirus: l'última hora, en directe"

Com estan? Mai com ara la pregunta següent havia estat tan retòrica. Com hem d’estar, amb 1.849 morts a Catalunya? Fent el cor fort, rebent cada dia més notícies de família o amics o coneguts que estan ingressats o malalts a casa, amoïnats per l’economia de tantes famílies i veient un món amb tres mil milions de persones tancades a casa i que no havia conegut una emergència tan gran des de la Segona Guerra Mundial.

Baixa la xifra de casos nous i de morts a Catalunya pel coronavirus

Quan penses que ja no hi pot haver notícies pitjors, torna a l’actualitat inesperadament un convidat que pertanyia a una pantalla anterior: el Tribunal Suprem.

El Suprem ha advertit els directors de presons catalanes que ni els passi pel cap enviar a casa els presos polítics, tal com estan fent amb molts presos per esponjar les presons i reduir la possibilitat d’encomanar-se la malaltia. El mateix Jordi Cuixart ens ho va explicar abans-d’ahir per telèfon, com deuen recordar. Els presos polítics són reclusos que ja havien començat a sortir a treballar, en aplicació de l’article 100.2 del règim penitenciari i que, com que es tracta de persones decents, no comporten cap perill per a la societat. Però el Suprem no vol que surtin ara. I, no content amb això, avisa els directors que demanarà noms i cognoms dels funcionaris que firmin les ordres d’excarceració i els amenaça d’acusar-los d’un delicte de prevaricació. Per això ens preguntem avui, a l’editorial de l’ARA

La vergonyosa actuació del Suprem amb els presos polítics

“O sigui, la justícia amenaçant preventivament uns professionals abans que facin res. ¿No és això –a part de vergonyós– un delicte de coaccions o de prevaricació en si mateix?” 

Que en quedi constància per a la història: som davant una pandèmia mundial, Espanya està en estat d’alarma i ja hi han mort unes 8.500 persones, és el segon país del món amb més morts i algunes projeccions parlen que s'arribarà als 15.000. El virus per al qual no tenim vacuna s’acarnissa amb la gent, especialment la gent gran. Però tot això, al Tribunal Suprem sembla que no li importa. La cosa important no és la salut ni la vida dels presos, sinó que es compleixi la llei, o, per ser més exactes, la seva interpretació de la llei.

Per això avui parlo de “confinament mental del Suprem”. L’expressió no és meva. És de Txell Bonet, la parella de Jordi Cuixart.

En un fil a Twitter ha escrit: “I és que en el seu particular confinament (ètic, social, mental, filosòfic), el Tribunal Suprem amenaça. El TS creu tenir en el seu poder, de manera més literal que mai, la vida de nou persones. Poc importa l’estat d’alarma. Ells són l’alarma, el desafiament, la coacció”.

Al Suprem no sembla importar-li que, a la presó, el risc de contagi de coronavirus sigui molt més gran que a casa. Una nova demostració que el judici del Suprem no va fer justícia, sinó que va executar la venjança de l’Estat. Si algú encara dubtava que són presos polítics, aquí en té una altra prova. 

Un agraïment als treballadors a primera línia, un record per a tots els que pateixen i per als polítics mancats de llibertat. I que tinguem un bon dia.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF