L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Qui concentra el poder també concentra els errors'

Avui fa tres setmanes que ens vam confinar. Dels morts i els aturats ja en parlem cada dia. També de la gent que ha rebut l’alta i de la feina admirable dels sanitaris.

Però això és el què, el que passa. Una altra cosa és el com, com està passant, o per dir-ho més clarament, què està passant.

Tots els governs han comès errors, però els del govern espanyol són més grossos. Per una senzilla raó: perquè ha volgut que les seves responsabilitats fossin més grosses. Sempre té més poder, però ara l’ha volgut tot. Se’n recorden? Pedro Sánchez el 14 de març va dir: “Per què els espanyols ho entenguin perfectament a partir d’ara, l’autoritat competent a tot el territori serà el govern d’Espanya. Des de la unitat i la màxima coordinació, tots els presidents hauran de deixar a una banda les seves diferències, situar-se darrere del govern d’Espanya i centrar-se en una única missió: entre tots vencer el virus. No hi ha colors polítics, no hi ha ideologies, no hi ha territoris, els nostres ciutadans són el primer".

Després d’això han vingut retards de dies per prendre decisions com el mateix estat d’alarma; compres de material defectuós a la Xina; allò de “el virus no hi entén, de fronteres”, però a continuació les tanco; la nit de caos per saber quins serveis eren essencials i quins i no; el cap de l’estat major fent arengues patriòtiques i bèl·liques, patètiques, fora de lloc i d’època, a les rodes de premsa; els 15 milions d’euros a les teles privades el mateix dia que no perdones la quota del març als autònoms perquè dius que no tens diners. Ha tardat molt a homologar els respiradors 3D. Ha concentrat el poder i ha concentrat els errors. I sobretot, va menysprear el govern de la Generalitat quan demanava un confinament més estricte.

Finalment, com ja es veia venir, el govern espanyol va haver d’acabar dictant un confinament gairebé total.

El govern de la Generalitat la va encertar amb el confinament Igualada i amb la insistència en tancar-nos a casa, però ha fallat en el control de les condicions a les residències de gent gran. El president Torra va admetre ahir que el departament d’Afers Socials no ha comunicat bé i que "la burocràcia és excessiva i retarda moltes accions urgents”. I la setmana abans del confinament els responsables de sanitat encara deien que els amoïnava més la grip que el coronavirus. I aquell missatge de la Generalitat no va ajudar a prendre consciència de la gravetat del que ens estava a punt de caure al damunt.

En molts llocs ha passat igual: Itàlia no va aprendre de la Xina, nosaltres no vam aprendre d’Itàlia, els Estats Units no han après de nosaltres. I això que estem parlant de països del Primer Món.

De tots aquests errors, més endavant, se’n derivaran responsabilitats polítiques, i en última instància el nostre vot servirà també per reconèixer o retreure l’actuació dels governs.

A Catalunya, al PSC, sobretot, però també als comuns, se’ls ha posat molt malament que la Generalitat acabés tenint raó amb el confinament. I el president Torra ha estat l'objecte dels seus atacs. Alguns d'especialment lamentables, de gent que sempre viu en la propaganda, que tant li fa que estiguem vivint un drama, com el diputat del PSC José Zaragoza, amb aquest tuit en què compara Vox i Torra.

Ara ja es veu a venir una política de consens nacional espanyol que pot acabar derivant en un govern de concentració nacional espanyol. No serà bo per a Catalunya, perquè durant aquest temps també hem vist la tensió, soterrada o explícita, perquè Catalunya no es governés per ella mateixa.

L’estat espanyol està sortint debilitat d’aquesta crisi. El rei va fer un discurs mecànic, on no va parlar de la corrupció que Suïssa investiga en els comptes del rei emèrit Joan Carles, i el Tribunal Suprem va enviar un whatsapp per a la història: “En el caso de que la Junta de Tratamiento de las cárceles donde se encuentran los presos del procés acuerde su excarcelación para cumplir el confinamiento en sus respectivos domicilios, el Tribunal Supremo se dirigirá a cada una de esas juntas y al director/directora de los centros respectivos para que a la mayor brevedad expliquen el fundamento jurídico que justifica esa decisión e identifiquen de forma nominal a los funcionarios que han apoyado ese acuerdo. Ello se enmarcaría en la exigencia de responsabilidades penales por la posible comisión de un delito de prevaricación”.

El Suprem amenaça. Són presos polítics.

Reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen i per als presos polítics. I que tinguem un bon dia.