L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘La campanya ja l’ha guanyat la ultradreta’

"Es parla del que ha volgut la ultradreta, en el to de la ultradreta i amb els temes de la ultradreta. Aquesta campanya està enterrant qualsevol sortida dialogada. Per descomptat, Puigdemont és el vot que més molesta a Madrid" 

Som a mitja campanya, ara entrem al parèntesi de Setmana Santa i en sortirem dimarts, que serà Sant Jordi, o sigui que poca campanya farem i això anirà ràpid, de manera que ja podem fer-ne un balanç.

La constatació més evident és que la campanya l’ha guanyat la ultradreta espanyola. Es parla del que ha volgut la ultradreta, en el to de la ultradreta i amb els temes de la ultradreta, i aquí hi afegeixo el PP i Ciutadans. No sé si Pedro Sánchez ho sabrà aprofitar, però mai un candidat socialista ho havia tingut tan fàcil per aparèixer com a moderat, de centre i confiable. Li han arribat a dir que prefereix pactar amb els que tenen les mans tacades de sang. Ha tornat a quedar clar que només hi ha una manera de ser autènticament espanyola, que és ser castellà i de dretes. La resta és sospitosa. Els tres partits nacionalistes espanyols han deixat tot el centre lliure al PSOE.

La moderació impossible del PP de Casado

La ultradreta ha guanyat també el to amb què es parla de Catalunya. Per exemple, ara sembla que la gran pregunta que Casado farà a Sánchez quan es trobin al debat televisiu serà si pensa indultar els polítics catalans empresonats. Aquesta campanya està enterrant qualsevol sortida dialogada. El PP i Ciutadans prometen una mena d’estat excepció permanent a Catalunya. I a sobre Sánchez preveu la possibilitat de pactar amb Ciutadans. L’adversari a abatre és Puigdemont. El president a l’exili i la seva formació són els nous empestats de la política espanyola. Per descomptat, Puigdemont és el vot que més molesta a Madrid.

La ultradreta ha guanyat també quan ha sabut imposar l’antifeminisme pel contraatac conceptual amb l’esquerra. Com és sabut, la reconquesta nostàlgica de Vox passa per tornar la jerarquia a l’home, el líder, en discutir-li el terreny al feminisme perquè ja és clarament una manera de veure el món compartida on la dreta espanyola, tan rància ella, mai se sentirà còmoda. I per això Cayetana Álvarez de Toledo  es va moure en aquesta longitud d’ona quan, parlant com Aznar, movent el dit com Aznar, tractant la resta d’humans amb què es relaciona com si fóssim el servei, es reia del programa d’Unides Podem i discutia sobre el consentiment en les relacions sexuals.

El combat de les idees l’ha guanyat l’autoritarisme, l’obscurantisme, l’Espanya nacional que entra per la Diagonal. Estem advertits.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF