L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El que pot arribar a passar aquesta tardor’

En un matí amb una arrencada espessa, lenta, com adormida després de l’estrena estrepitosa d’ahir, resulta que Gabriel Rufián s’ha convertit en el valedor més apassionat del pacte entre el PSOE i Unides Podem, que ahir va quedar seriosament avariat.

Rufián ha renyat Sánchez per la seva actuació d’ahir: “Ahir vostè va ser irresponsable i negligent”, “Per què li demana una abstenció a la dreta?”, “Encara es pot salvar la situació”, “Seria una irresponsabilitat històrica”, “Estan jugant a la ruleta russa de donar una segona oportunitat a Casado, Rivera i Abascal”. I una frase destinada a Twitter: “Si a l’esquerra no som capaços de posar-nos d’acord, ens mereixem que ens passin per sobre els fills d’Aznar i Don Pelayo”.

Mirin fins a quin punt Rufián ha jugat la carta de l’empatia amb el PSOE i Podem que els ha presentat a tots tres units per la mateixa lluita contra els poders fàctics, amb noms i cognoms:

I ha acabat Rufián: “A mi no em roba Espanya, em roba Bárcenas, Millet i Pujol”. La resposta de Sánchez a “el que pot arribar a passar aquesta tardor”, frase de Rufián, ha estat tant o més decebedora que el seu oblit conscient de Catalunya en la jornada d’ahir. Ha estat la cantarella coneguda de “a Catalunya no hi ha un problema d’independència, sinó de convivència”. No hi donin més voltes: Sánchez ha arribat arrossegat al pacte amb Podem, necessita ser president fent-se el dur amb Catalunya, recordar que ell també és del club del 155, que és el que dona l’homologació de partit d’estat. I a Espanya no es bellugarà res fins a la sentència, i quan arribi la sentència ja veurem què és el que es belluga, exactament. I, malgrat que Rufián té el president del partit a la presó, Sánchez ja sap, a partir d’avui, que Esquerra està més que disposada a abstenir-se per fer realitat el govern de coalició socialistes-Podem.

El portaveu del Partit Nacionalista Basc, Aitor Esteban, tampoc no ha sortit de l’astorament de la majoria amb l’estratègia negociadora de Pedro Sánchez: vosaltres m’investiu per sentit d’estat i jo no poso res del meu compte, un govern “gratis total”, que li han dit des de Canàries.

I Laura Borràs ha tingut el to desolat de l’independentisme víctima de la repressió que fa que els seus companys de grup, Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull siguin a la presó. A la seva manera, ella també ha mostrat l’astorament a Pedro Sánchez:

I, com ja vam avançar, Junts per Catalunya votarà que no. Pedro Sánchez s’ha embolcallat amb la bandera del sentit d’estat, però no l’exerceix: sap que ha de pactar amb Pablo Iglesias però no vol, sap que no pot comptar amb el PP i Ciutadans però els demana que s’abstinguin, diu que vol dialogar amb Catalunya però no surt del discurs del 155 i d’escandalitzar-se perquè algú parli de presos polítics, diu que el problema és polític però ja li està bé que se n’ocupi el Suprem.

La sessió d’avui al Congrés ha tingut un aire trist, com de melancolia anticipada per un govern que potser acabarà fent-se però que neix sense cap entusiasme. I, pel que fa a Catalunya, sense cap audàcia.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

I que tinguem un bon dia.