Misc 04/07/2019

L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Rosalía i la torradora’

"Les llengües són el contrari que una pastilla de sabó. Com més es fa servir el sabó, més es gasta. Com més es fa servir la llengua, més forta es fa. Perquè el motor d’una llengua és la repetició"

2 min

Des d’ahir a la tarda que no es parla de res més: Rosalía ha penjat un parell de cançons noves, una de les quals és en català. Com podem sentir, el tema està inspirat en els ritmes de la rumba catalana, adaptada als nous temps, sense el ventilador de Peret. A la pàgina de l’ARA que n’informa, diem que

“La cançó s’emmarca, per estètica i ritme, en l’estil ‘urban’, el gènere que engloba les noves músiques urbanes (rap, ‘trap’, ‘reggaeton’), de moda a tot el món. La cantant de Sant Esteve Sesrovires és l’artista catalana més destacada d’aquesta escena, i ara s’uneix al petit però selecte grup d’artistes locals que s’han atrevit a fer cançons en català, un fet poc habitual”. Remarco aquesta frase final: “Que s’han atrevit a fer cançons en català, un fet poc habitual”.

A aquestes altures, els catalanoparlants ja gairebé no ens estranyem que calgui “atrevir-se” a fer una cançó en català a Catalunya, tenint en compte el pa que s’hi dona: expectatives limitades de promoció i negoci, encasellament i, directament, estigmatització i desaparició als mitjans espanyols i en castellà que segueixen milions de catalans. Si en alguns d’aquests mitjans fins i tot al·lucinaven perquè Rosalía havia saludat en català al Primavera Sound, a Barcelona, els milers de persones que l’havien anat a veure, fa poques setmanes.

Ja sabem com funciona l’atac diari a l’autoestima dels catalanoparlants, i quin èxit ha tingut i té, però, francament, mai he militat en el tremendisme ni en el pessimisme sobre el futur del català. Al contrari, em sembla que el vigor cultural amb què s’expressa el català és una victòria de la cultura i de la llibertat universals, i que aportacions com les de Rosalía tenen una gran importància perquè fan forat entre els més joves, els presents i futurs parlants de la llengua.

Ara hi ha aquesta polèmica a propòsit del que va dir en un ‘30 minuts’ sobre el català a internet el fundador de Drets Digitals i viquipedista Àlex Hinojo, que va comentar que volia poder parlar en català amb la torradora, referint-se a tots els assistents virtuals i aparells domèstics amb els quals cada vegada ens comunicarem més amb la veu.

Sabem que una llengua va de bracet del poder polític que té al darrere i dels milions de parlants que l’usin, i de cap de les dues coses el català en va sobrat, ni de poder ni de milions de parlants. Cal que la política esgoti tot el marge que té per impedir que el català sigui arraconat pel pes de la geopolítica, però mentrestant no oblidem la frase que ens va dir en aquest plató l’escriptor basc Bernardo Atxaga, citant el seu colega marroquí Abdelfattah Kilito: les llengües són el contrari que una pastilla de sabó. Com més es fa servir el sabó, més es gasta. Com més es fa servir la llengua, més forta es fa. Perquè el motor d’una llengua, allò que la fa créixer, és la repetició. I els que repetim cada dia les paraules d’una llengua som els seus parlants. No perdem l’ocasió de fer-la forta fent-la servir.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

I que tinguem un bon dia.

stats