L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘«No surrender» és anar a votar i que tothom voti en pau’

Avui podria acabar de seguida, perquè tot el que tinc per dir-los és que diumenge hem d’anar a votar. Ja sé que no cal que li expliqui a algú com vostès quina importància tenen unes urnes, tot el que aquest país ha arribat a fer per posar unes urnes, i que el preu que n’estan pagant algunes pesones és la seva llibertat. Però sí que crec que hauríem de parlar un moment de quina importància tenen les urnes d’aquest diumenge.

Mirin, hi ha tres partits que volen acabar amb Catalunya tal com és. Són el PP, Ciutadans i Vox. Vox demana acabar amb les autonomies, la candidata del PP es passeja per Vic i diu que és la “Catalunya colpista” i diu que el procés és digne d’un psiquiatra. Ciutadans, com el PP, es va sumar ahir a l’Assemblea de Madrid a una votació en què instava el govern espanyol a il·legalitzar els partits independentistes. El PSOE ha acabat competint amb ells: tancar pàgines web per reial decret, ser incapaç de defensar el concepte d’Espanya com a nació de nacions, tenir una vicepresidenta que amenaça Bèlgica i un ministre de l’Interior que equipara els incidents als carrers de Barcelona amb el País Basc de les èpoques d’ETA... La premsa internacional va resumir el debat dels candidats espanyols amb un “Els candidats espanyols prometen mà dura a Catalunya”. Mà dura. Com si fóssim uns menors d’edat en l’època en que estava permès pegar a la canalla.

A l’Ara ho ha resumit Manel Fontdevila en aquest acudit:

Tot d’autodenominats “constitucionalistes” ordenen al jutge: “Torra a la presó i que tanquin TV3”, “Il·legalització dels partits separatistes! Tots!” “Que se suprimeixi l’estat de les autonomies! Ràpid!” “Euroordres i el que faci falta! Porteu Puigdemont”.

Pensem en això últim un moment. Portar Puigdemont a Espanya com a promesa electoral, que és el que va fer Sánchez, és populisme, és voler complaure els que criden ”Puigdemont a prisión”. Per què dic que és populisme? (I afegeixo: de la pitjor espècie). Perquè Sánchez és el president del govern en funcions. Ha de transmetre la convicció que és la justícia la que s’ocupa d’aquestes coses, i no ell, en una campanya electoral, per guanyar vots fomentant la set de venjança.

En resum, la campanya: colpistes, psiquiàtric, Puigdemont a prisión, tancar webs i TV3, ordenar fiscals, ai no, que estava cansat d’entrevistes.

Per tot això cal anar a votar diumenge: per legítima defensa, perquè la situació és d'emergència, votar diumenge i fer per manera que tothom pugui votar en pau. Per convicció, perquè què així fem les coses a Catalunya, però també per càlcul, perquè qualsevol incident violent aquest cap de setmana, demà (dia de reflexió), o diumenge, es girarà a favor d’aquells que voldrien acabar amb Catalunya tal com és.

Algú pot dir que la desunió dels partits independentistes és tot menys engrescadora per anar a votar, i té raó. Però és el que és. La naturalesa dels partits en democràcia és la competició entre ells. No hauria de ser la naturalesa dels partits en emergència democràtica, però és així.

Però això no és excusa per desentendre’s de les urnes o menystenir la idea que el vot és la principal defensa en democràcia.

Una victòria clara dels partits que tenen presos i exiliats seria un missatge molt clar a Espanya i al món, perquè votar és el que el món entén.

És a les urnes on Catalunya ha guanyat reconeixement i ressò internacional, l’àmbit natural que el món dona com a bo per saber com estan les coses.

Ens han dit colpistes, violents i que som carn de psiquiatra. Volen atacar la nostra autoestima, quan Catalunya està demostrant que és capaç de posar al límit el sistema polític espanyol.

La ràbia no ens portarà enlloc. Votar sí. Pensem en gran. Com vaig llegir un dia: “Si Catalunya lluita per la seva sobirania, que sigui jugant bé”.

Moltes vegades m’han preguntat: “Escolti, vostè creu que això servirà d’alguna cosa?” Jo sempre contesto que tota aquesta lluita no pot ser en va. No serà en va. A condició que no abandonem ni els objectius ni els principis.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon cap de setmana.