Misc 14/06/2019

L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Colau, del mite al partit igual que tots els altres’

"Colau havia posat un nivell ètic d’actuació política molt alt. I ara han abaixat el llistó espectacularment fins a quedar a nivell de «partit igual que els altres»”

3 min

Tot sembla indicar que demà Ada Colau sortirà novament escollida alcaldessa de Barcelona en el ple que constituirà el nou ajuntament. Colau ho ha pactat amb el PSC, i per fer-ho aritmèticament possible comptarà amb almenys tres vots de Valls/Ciutadans.

Ahir Colau justificava aquest acord i ni ella ni els regidors que l’acompanyaven vessaven alegria.

Ja els vam dir des del primer moment que tots els partits sense excepció busquen el poder. El problema és que els comuns semblaven l’excepció. I també hem dit que, pel poder, els partits són capaços de fer pactes amb aquells que no ho hauries dit mai. I en això, ni els comuns ni Colau són diferents de la resta. El problema és que Colau i els comuns semblaven diferents de la resta.

Recordo perfectament que, ara fa quatre anys, els vaig dir que la victòria de Colau era també una victòria del sistema. Del sistema democràtic. Que guanyés l’alcaldia algú que es presentava precisament com a antisistema reforçava la democràcia. Algú sense suports econòmics, sense contactes amb la classe dirigent de sempre, significava que la democràcia era capaç de donar a la societat la cosa per la qual va ser inventada. O dit d’una altra manera, que els diners no sempre compraven el poder.

Ara, amb l’acord amb el PSC i els vots de Valls, tot això s’ha esfumat. El model de ciutat dels comuns no és només diferent del del PSC, és fins i tot contrari. Per dir-ho amb una imatge, allà on el PSC hi veu creuristes que deixen riquesa a Barcelona, els comuns hi veuen una plaga de llagostes que contaminen. I en l’eix nacional, que no és el favorit de cap dels dos partits, està molt clar que els comuns han estat en contra del 155 i han penjat la pancarta a la façana de l’Ajuntament i que el PSC ho tornaria a fer, aplicar el 155, després que el seu secretari general, Miquel Iceta, es manifestés a Barcelona al costat de Millo i Albiol.

El problema, per tant, no és només que comuns i PSC siguin diferents (al cap i a la fi els pactes es fan perquè els diferents trobin un punt intermedi) sinó que els comuns, i sobretot Colau, havien posat un nivell ètic d’actuació política molt alt. I ara han abaixat el llistó espectacularment fins a quedar a nivell de “partit igual que els altres”.

Perquè avui hem sabut que aquest país té una cirereta, que és la de Manuel Valls.

L’ha destapat l’ARA. Quatre periodistes d’aquest diari, Àlex Font Manté, Gerard Pruna, Anna Mascaró i Albert Martín firmen aquesta informació exclusiva: “Així es va finançar l’operació Valls. Un grup d’empresaris li paguen 20.000 euros nets al mes de sou”.

“L’ARA ha parlat amb una vintena de persones, algunes de les quals han demanat l’anonimat, per reconstruir la seva croada per obtenir fons per a la campanya i, també, per assegurar uns ingressos per a ell mateix”. De diners en van arribar des de Barcelona i des de Madrid. Entre els directius que més van ajudar Valls, el president de Renta Corporación, empresa immobiliària que ha treballat intensament al centre de Barcelona. O un assessor de Balckstone a Espanya, una altra empresa d’inversions, o un dels fundadors de Societat Civil Catalana. A part de diners, li van aconseguir reunions amb Aznar, Felipe, i el més granat de l’Íbex-35.

Per tant, Colau serà alcaldessa gràcies, en part, a vots que s’han obtingut gràcies a la contribució de les elits de Madrid i Barcelona. Vots que ara van a parar a ella perquè es tractava d’evitar que l’alcaldia de Barcelona l’ocupés un independentista. I, per això, Colau ha acabat sent l’aposta favorita dels que remenen les cireres. Demà Colau serà alcaldessa, però no podrà eliminar del tot el soroll de les contradiccions i de la caiguda del mite.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

stats