L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Catalunya, zona catastròfica’

"La gestió del territori ha de passar per sobre dels interessos econòmics més immediats i especulatius. La gestió de boscos, costes i conreus és clau per aguantar millor l’impacte d’aquests episodis"

La terra i el mar ens estan obligant a alçar la mirada dels nostres tràfecs de cada dia i a fixar-nos en el que tenim al voltant. La llevantada està sent tan forta, però sobretot tan llarga (n’hi ha encara per 24 hores més), que no és exagerat dir que aquesta setmana canviarà la geografia, que està canviant els mapes. Mirin aquestes imatges de satèl·lit que el llicenciat en geografia Josep Sitjar ha penjat a la xarxa, les quals permeten veure com era el Delta fins fa tres dies i com és avui, amb tota l’aigua, de color blau, que l’ha inundat.




El delta de l’Ebre està parcialment desaparegut per l’entrada del mar tres quilòmetres terra endins, cosa que ha inundat els arrossars i ha fet desaparèixer la barra del Trabucador. Segons els pagesos, si l’aigua salada s’eixuga sobre els arrossars la collita es pot perdre. Però és que és més que això. Perquè estem parlant d’episodis meteorològics que fan desaparèixer platges, desborden rius, fan caure ponts. 

El temporal es menja el delta de l'Ebre

La ciutat de Girona i les comarques de la zona estan en màxima alerta per perill de desbordament de rius, especialment la Tordera, que ha fet caure dons ponts. A Hostalric aquest matí veien el riu a punt de superar el nivell del pont. A Tossa de Mar han tingut la visita de l’escuma, de la bromera del mar, pels carrers del poble. A Badalona, el pont del Petroli, que arrenca allà a la fàbrica d’Anís del Mono, que fa les delícies de passeig de tanta gent, sobretot els caps de setmana, no ha aguantat. La potabilitzadora d’aigua de Palafolls i la de Blanes han quedat fora de servei, perquè el riu Tordera ha contaminat els pous de reserva d’aigua potable a tocar de la llera. Els pròxims dies ben bé 150.000 persones corren el risc de quedar-se sense aigua a l’aixeta de casa.

Això no havia passat mai. De llevantades n’hi ha hagut sempre. La diferència és que ara n’hi ha més, que aquests episodis són més intensos i, a sobre, operen sobre un territori molt més construït (per tant, més habitat o més transitat). Tenen la capacitat no només d’interrompre la nostra vida de cada dia, sinó de complicar-la en el futur, perquè tots els nostres càlculs d'ús de la terra i el mar s’han fet a partir d’unes condicions meteorològiques que han començat a canviar espectacularment a tot arreu. 

Per tant, les pèrdues materials són molt quantioses, però sobretot obliguen a preguntar-se si té sentit intentar recuperar vials i habitatges als mateixos llocs i de la mateixa manera que fins ara, si d’aquí poc una altra llevantada s’ho pot tornar a carregar.

En aquest sentit, la gestió del territori ha de passar per sobre dels interessos econòmics més immediats i especulatius. La gestió de boscos, costes i conreus és clau per aguantar millor l’impacte d’aquests episodis. Sobre això, aquest tuit des de Mallorca:

La periodista Martina Ramis tuiteja la foto d’uns prestatges d’una cadena de supermercats buits, i diu: “La importància de la sobirania alimentària en una imatge (després de tres dies de temporal marítim)”. Més endavant, perquè el tuit ha desencadenat un diàleg, ha explicat. “Si a les Balears només consumim prop d’un 12% de fruita i verdura local i la resta ho importam, passa això”.

Esclar, és en episodis com aquests quan queda clara la importància de tenir cura de la terra, dels rius, del mar. I això és feina de legisladors, enginyers i alcaldes, però, més directament, de pagesos, ramaders i pescadors. De tenir nets els boscos, de gestionar la massa forestal, de pensar per un moment en el nostre consum.

Esperem no només una resposta ràpida, sinó intel·ligent, per als afectats, que som tots.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF