L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El centre de Barcelona és ple d’altres assentaments'

"No és que hi dormin. És que hi viuen. Així de degradat està el centre de Barcelona. Qualsevol que hagi intentat entrar en un caixer a la nit sap de què parlo"

ANTONI BASSAS
ANTONI BASSAS Periodista

Ahir, a les nou del matí, la Guàrdia Urbana de Barcelona va desallotjar el gran assentament que hi havia al gran solar de la plaça de les Glòries. Quan diem assentament volem dir barraques, ocupades per desenes de persones, per algunes famílies. Sembla que fins a 120 persones hi feien nit i havien construït amb quatre fustes i quatre planxes un refugi, un espai on viure.

Desallotgen el gran nucli de barraques del costat de la plaça de les Glòries

En aquest solar hi ha una part privada, on s’hi han de fer pisos, i una part pública, on s’hi ha de fer un parc. La part privada la van desallotjar fa dos mesos i ahir van desallotjar la part pública. L’Ajuntament va defensar el desallotjament per “riscos de seguretat i salubritat”, en paraules de la tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz.

Als desallotjats els van oferir reallotjar-los en albergs i pensions. Alguns van accedir-hi, altres no.

L’acció de l’Ajuntament de Barcelona era necessària, perquè les condicions de vida d’aquestes persones eren indignes. Però si aquestes són les raons per desallotjar-les (“riscos de seguretat i salubritat”), a l’Ajuntament de Barcelona se li ha girat molta feina, perquè la ciutat és plena de persones que viuen amb riscos de seguretat i salubritat. Sobretot al centre de Barcelona. Ahir mateix, al davant de la Casa Calvet, la primera casa que Gaudí va construir a Barcelona i davant de la qual sempre hi ha grups de turistes que fan fotografies, un home mig nu dormia entre cartrons a les sis de la tarda aprofitant uns baixos que fan com una entrada. No gaire lluny d’allà, fa més d’un any que hi ha un altra mena d’assentament. No és en un solar, ni en un racó que ofereix un refugi. No, és sobre la vorera, al costat d’un caixer, davant una font d’aigua, on una, dues i a vegades tres persones hi estiren una cartrons, uns matalassos sobre les rajoles de la vorera i hi passen el dia. No és que hi dormin. És que hi viuen. Miren de mantenir la zona neta, i fins i tot escombren el seu tros, però moltes vegades acaben orinant entre els cotxes o al peu de la font pública. Naturalment, estan estan exposats a les agressions de qualsevol brètol. Viuen de les monedes o dels entrepans que els donen els veïns. Fa més d’un any que estan així. A la mateixa vorera hi ha un supermercat. Cap a les nou del vespre, els treballadors del supermercat surten a llençar menjar que suposo que està caducat als contenidors de la vorera. Tot just l’acaben de llençar, sempre hi ha mitja dotzena de persones que s’hi aboquen afanosament, amb alguna baralla i amb menjar que acaba caient per terra. Així de degradat està el centre de Barcelona. Qualsevol que hagi intentat entrar en un caixer a la nit sap de què parlo.

Segons dades d’aquest 2018, a Barcelona hi viuen més de 500 persones en 77 assentaments. Però segur que són moltes més. Però no calen barraques perquè hi ha hagi assentaments. Els carrers del centre de Barcelona són espai d’assentament.

Hi ha diners públics i privats destinats a la pobresa. Ja sé que s’hi treballa, fins i tot que s’han augmentat alguns pressupostos públics, però el problema creix i les solucions queden curtes.  Aquest és un tema urgent. A totes les administracions que s’ocupin de la pobresa al nostre país: és l’hora d’un treball sistemàtic, per la dignitat de tothom.

 Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF