Sexe, religió i campanya electoral
Es diu Rush Limbaugh i s'ha fet milionari gràcies a la croada que declara cada migdia des dels seus micròfons, alimentant els baixos instints de l'home blanc conservador que l'escolta de costa a costa amb primària delectació.
Dimecres Limbaugh va ficar-se amb Susan Fluke, una estudiant de dret que havia anat a declarar al Congrés en suport de les tesis d'Obama, segons les quals un empresari no pot al·legar raons de consciència per deixar de pagar cobertura contraceptiva en l'assegurança mèdica d'una treballadora. Limbaugh va dir: "¿El que essencialment va dir Fluke és que li havien de pagar per tenir sexe? I això en què la converteix? En una puta, oi? Deu tenir tant de sexe que no es pot pagar els anticonceptius. Vol que vostè, i jo, i els que paguem impostos li paguem per tenir sexe".
Fins aquí, tan insultant com és habitual. El que no té precedents és que tot un president dels Estats Units truqués a la noia des del mateix Despatx Oval per agrair-li que hagués parlat en veu alta "sobre les preocupacions de les dones americanes". L'episodi il·lumina la realitat menys visible de la campanya del 2012: la discussió sobre com crear llocs de treball, reduir el deute o aprimar el sector públic és la principal però no l'única. Els dos bàndols estan desencadenant una vigorosa apel·lació als valors per aixecar els americans de davant la tele i dur-los a les urnes.
I en aquest escenari Obama està festejant el vot femení. Així s'explica que no evités la topada de fa tres setmanes amb la jerarquia catòlica per la qüestió de la cobertura d'anticonceptius que l'Església, en qualitat d'empresària en hospitals o escoles, havia de proporcionar en les assegurances que contracta per a les seves treballadores. El xoc va ser tan sorollós que ara no hi ha cap dona americana que no sàpiga que té un president que s'ofereix com a gran defensor dels seu drets.
Però els republicans neguen la major. Saben que per guanyar el vot primer cal guanyar l'argument, i l'argument es guanya si els termes de la discussió són favorables. Per això afirmen que el que fa Obama no és defensar les dones sinó atacar la llibertat religiosa protegida per la Constitució, perquè força les esglésies a actuar contra els seus ensenyaments en matèria reproductiva. Situen la disputa en un suposat enèsim abús del gran govern d'Obama, que vol transformar l'Amèrica de sempre en un estat secular socialista. I el candidat republicà que millor incomoda les consciències en matèria sexual és Rick Santorum, advocat, exsenador de Pennsilvània i catòlic, que creu que la decadència de la família tradicional explica la decadència d'Amèrica. Per això és contrari al matrimoni homosexual i a les famílies monoparentals.
L'extremisme religiós ven
Santorum eliminaria el finançament públic de proves com l'amniocentesi perquè "s'usen per identificar criatures amb deficiències, i en la majoria de casos acaben sent eliminades amb un avortament". I a fe que ha predicat amb l'exemple: amb la seva dona tenen set fills, i fa setze anys van tirar endavant un embaràs poc viable que va acabar amb la mort del nadó, de vint setmanes, que van portar a casa perquè els seus germans el coneguessin. Poc després, i contra el consell d'alguns metges, van tenir la Isabella, una nena afectada de la malaltia trisomia 18 que ja té tres anys, i que fa no gaire va estar entre la vida i la mort. Allà on va tothom pregunta per la Isabella. Amb deu vegades menys diners que Romney, Santorum encara li disputa la nominació presidencial.
En contra del que podria semblar a primer cop d'ull, la presidència dels EUA no s'està jugant només al camp de l'economia, conscients com són els candidats que la gent és capaç de votar en contra del seus interessos per tal de poder votar a favor dels seus valors.
