Obama va a arribar a la presidència investit amb una aura de fenomen estel·lar tan resplendent que fins i tot li van concedir el premi Nobel de la pau sense mereixe’l. Llavors Obama era un gegant de la regeneració ètica al costat de gestors pigmeus. Ha passat un mandat i aquella màgia s’ha acabat. Ahir, de fet, Obama va cedir el testimoni de l’esperança mundial al papa Francesc. El president dels Estats Units, abans exportador de prestigi, repostava combustible de progressisme possibilista als dipòsits vaticans del papa argentí. Van parlar dels pobres i marginats, i de les creixents desigualtats socials, un objectiu polític d’Obama, però la raó de viure del seu interlocutor. Aquest cop era el president dels Estats Units qui buscava la foto de la credibilitat.
