Publicitat
Publicitat

MISTER B.

"Martino, ¡qué bueno que te atreviste!"

Tarda de calor humida al Camp Nou. No semblava el primer partit de Lliga, sinó una d'aquelles corrides del mes d'agost a la Monumental, amb les grades plenes de guiris vermellosos torrant-se. Txecs, francesos, italians, russos, sobretot russos, tots preguntant al metro si havien de baixar a Les Corts o a Maria Cristina. Noies amb el hijab i la bufanda del Barça (quina calor només de veure-les!), i una bandera argentina amb un "Habemus Tata" a la tercera graderia, van rebre els campions. El "si del sud o del nord" de l'himne s'ha fet encara més gran i ja assenyala tots els azimuts. De catalans també n'hi havia, es veu, perquè com si haguessin estat convocats per l'esperit de Martí Zuviría, els crits d'"Independència!" van ressonar al 17'14" de cada part.

No van sortir sis toros sinó set gols, en un partit amb dos elements a destacar. Primer, la pressió de les puntes, Messi, Pedro i Alexis. Tothom va demostrar molta gana i concentració. Ni tan sols van concedir el gol tonto de cada partit. Bé Cesc. I al final, sobre el cercle central, hi va haver abraçades de feina ben feta. Bons senyals. Però, encara més destacable, la substitució de Messi. No sé si el tabú l'ha trencat el noi, que va fent anys, o que és any de Mundial, però que no sigui cap drama canviar-lo també és un magnífic senyal de normalitat del qual ell i el Barça es beneficiaran. No vaig entendre per què, si el partit ja estava resolt, Martino no va donar descans a Xavi, també.

El Llevant va estar molt fluixet, és veritat. Semblava un hotel, ple de passadissos. Feia molt temps que no veia un mig del camp del Barça rebre i tombar-se amb tanta comoditat. Ara, si calgués treure una conclusió de tanta desigualtat, seria la d'anar tan aviat com sigui possible cap a una lliga europea. Perquè qui es pensi que repartint millor els diners de la televisió s'escurça la diferència entre el Barça i els set o vuit Llevants, s'equivoca. Molt abans dels drets i de la mateixa televisió, la Lliga ja era un assumpte de poca gent, i els mateixos equips que no guanyaven la Lliga abans són els que ara tampoc no la guanyarien per més que toquessin més diners.

I finalment, Neymar, confirmat en el paper de promesa mediàtica. Curiós: va omplir mig estadi ell solet el dia de la presentació i ven samarretes, però de moment és suplent. Qualsevol dia farà un gran partit, però tot i que de moment la demana i no li fa por el contacte, si hagués pujat del B diríem que encara li falta. El que sí que li falta és pes. Veient Neymar al camp vaig tornar a comprovar que la tele engreixa.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF