Misc 18/04/2018

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El Suprem diu que la policia protegia els col·legis. I així, tot'

"«La força legítima de l’Estat que protegia uns suposats col·legis electorals». Perdó, els col·legis els protegíem nosaltres. La policia, ¿ho recorda? pegava a la gent"

3 min

Permetin-me que comenci amb una paraula sobre Cifuentes. Una paraula: ‘barra’. Quina barra! Renuncia al màster. En comptes de renunciar al càrrec (que és el que hauria de fer), renuncia al màster. Quina creativitat: “La gent diu que renunciï al càrrec, doncs renuncio al màster”. És com allò de la “indemnización en diferido” que va dir Cospedal per explicar com van acomiadar Bárcenas del PP. Renuncia al màster. No, senyora: si vostè va guanyar el màster de manera neta, ¿per què hi renuncia? Hi renuncia perquè sap que l’hi van posar molt fàcil i l’han enganxat. Vostè no renuncia al màster. Vostè renuncia a continuar enganyant la gent amb aquesta història. Però per donar-li una aparença de dignitat diu que hi renuncia.

Quin fàstic de política.

I ahir el Tribunal Suprem va aprofitar una interlocutòria per donar una lliçó a la justícia alemanya, i afirma que si qui es rebel·la és un govern no cal que existeixi violència física, o sigui que no era necessari que la violència “física” exercida fos tan evident, i s’inventa un nou delicte, la “rebel·lió jurídica” d’un govern que va convèncer “de manera ‘torticera’” dos milions de catalans que podien votar en un referèndum.

No contents d’inventar-se la rebel·lió jurídica, els jutges del Suprem afirmen, atenció, que “en el cas català és clar que la violència física passava a un segon lloc”. Aleshores, ¿en què quedem? ¿Que no hi va haver violència? Això ho diem nosaltres des de fa temps. Que no hi va haver violència; per tant, no hi va haver rebel·lió.

Diu que tot es va fer “posant les masses al carrer perquè votessin en un referèndum inconstitucional”, i es van oposar a “la força legítima de l’Estat que protegia uns suposats col·legis electorals”. Perdó, perdó, els col·legis els protegíem nosaltres, els ciutadans. La policia els volia tancar, ¿ho recorda? I per tancar-los pegava a la gent. I un ciutadà va perdre un ull per una bala de goma. Estan reescrivint l’1 d’octubre.

I diu: “Si hi hagués intervingut un nombre bastant superior de policies és molt probable que tot hagués acabat en una massacre”.

O sigui que ens van induir a votar, com el que indueix algú a cometre un delicte. Com si ens haguessin rentat el cervell i no poguéssim pensar per nosaltres mateixos quin estat convé més a Catalunya. Com si no fóssim conscients dels riscos que corríem. Com si no ens haguéssim sentit més ciutadana i més protagonistes de la història que mai.

I, sobretot, quan diu que si ens haguessin enviat més policies s’hauria produït una massacre, ¿vol dir que la violència policial encara hauria sigut més gran del que va ser? ¿Que ens haurien massacrat? ‘Massacre’ vol dir assassinar brutalment i en massa. Perquè les armes les tenia la policia, no la gent.

El Tribunal Suprem ha redactat una interlocutòria, disculpin el col·loquialisme, a la seva bola: aquí hi va haver violència. Això és un delicte, a mi no expliqui res de política. És el que passa quan dius als jutges que solucionin un problema polític. Amb l’agreujant que aquesta causa contra els polítics catalans és la causa judicial de la vida dels magistrats. Mai no han fet ni faran res tan important. Per honor patri o per carrera professional han decidit que “todo por la patria” al crit de “Puigdemont a prisión”, que no és més que la continuació de l'“a por ellos”.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

stats