L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Borrell, ministre d'Exteriors per a Catalunya'

Fa quatre dies, divendres passat, just quan Pedro Sánchez es va convertir en president del govern espanyol, vaig dir-los que diàleg sí, però que il·lusions, les justes. Doncs bé, el nomenament de Borrell com a ministre espanyol d’Exteriors pertany a la categoria “d’il·lusions, les justes”.

En primer lloc, fixin-se que el seu nomenament va ser anunciat en solitari, ahir. Durant unes hores, només Borrell era la notícia. Suposo que Sánchez volia que el missatge fos el nom: que el PSOE del morro fort, valgui la redundància, espanyoler, jacobí, el de “m’amoïna més l’independentisme català que el que pugui robar el PP”, es quedés tranquil.

Borrell, 71 anys, és el nou ministre d’Exteriors, igual que Ernest Maragall, 75, al govern de Catalunya. Dos polítics amortitzats fan encara l’últim servei del que són i del que representen. I Borrell representa la identitat espanyola jacobina, el perfecte nou ministre espanyol d’Afers Exteriors per a Catalunya, després del naufragi sense pal·liatius de Dastis, el ministre de Rajoy que anava per les teles del món dient que les imatges de les càrregues policials de l’1 d’octubre eren falses.

Els més joves han de saber que no és que Borrell sigui ara l’assot de l’independentisme sinó que ja era igual d’agressiu amb el nacionalisme de Convergència i Unió fa trenta anys. Per això queda tan bé quan parla a les manifestacions unionistes i sembla de Ciutadans.

I després hi ha el factor humà. Borrell, en públic, sempre ha actuat mancat de l’empatia que fa possible la confiança. Sempre és defensa atacant. Es complau en la figura del que té els ullals retorçats i per això es va riure de Junqueras quan Junqueras ja era a la presó, durant la campanya del 21-D, en un acte en què va retreure a Miquel Iceta que parlés d’indults als presos polítics. Aquella burla de Borrell a Junqueras és una de les actuacions més baixes que hem vist en política, i mira que, per desgràcia, la política bat cada un nou rècord de baixesa. És el dia que va dir que calia desinfectar la societat catalana abans de cosir cap ferida.

Borrell li farà un altre servei a Sánchez, doncs: ajudarà el president a semblar centrat. Però Borrell ha estat com una bengala llançada al cel. No és el més important que hem sabut de les intencions del nou president espanyol. De moment, mantindrà el control de les finances de la Generalitat, que ja fa tres anys que dura.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.