Joan Maragall o la repetició de la història de Catalunya

AHIR, com cada segon diumenge de febrer des de 1924, la família Maragall va reunir-se al voltant de la tomba del poeta, al cementiri de Sant Gervasi. L’ametller ja estava florit però enfredorit, igual que ho estàvem els presents. Joan Margarit va posar veu a l’ Oda a Espanya: “Massa pensaves en ton honor i massa poc en el teu viure”, i es va llegir un article de Maragall del 1910, en què deia als lleidatans: “No em vingueu amb allò de: Oh! és que no som prou forts, és que ens manca, és que ens sobra... No! Tot us és obstacle. Res us ho semblaria si estiméssiu [...] No feu la mitja rialleta, que us podríeu quedar morts amb aquest gest de fàstic als llavis i restar-hi per tota l’eternitat”. Semblava ben bé que Maragall retratava el present i ens urgia a nosaltres. I vàrem marxar sentint-nos interpel·lats davant la repetició de la història.