Escrivint i reescrivint la història del 27-O

LA HISTÒRIA s’escriu però sempre hi ha qui la reescriu. En el primer aniversari de la declaració d’independència del 27 d’octubre hem tornat a sentir amb insistència el missatge -esdevingut marc mental- de l’engany dels líders independentistes a la gent. I es posa com a prova les celebracions espontànies als carrers quan la presidenta Forcadell va anunciar el resultat de la votació. No dubto que hi va haver qui ja es va veure independent, però crec que la immensa majoria de la gent sabia que el Govern no tenia la força que cal per imposar la resolució. Quan Rajoy va convocar les eleccions per al 21-D, buscava precisament el vot de càstig, contra els líders a la presó i l’exili, i va obtenir tot el contrari. I algú que s’ha sentit enganyat no torna a donar el seu vot als mateixos. Hi va haver decepció, sí, però també hi va haver comprensió, inclosa la comprensió dels errors. I el vot de càstig va ser per a la violència de l’Estat.