MISTER B.
Misc 26/08/2013

Encara estan tornant

i
Antoni Bassas
2 min

Això és el que passa quan comences la Lliga a mig agost després d'haver fet una pretemporada asiàtica i amb els jugadors internacionals passant per l'espremedora federativa: que tot va més lent. Les cames, el cap i, per tant, la pilota. I, al final, enmig d'un agònic voler i no poder, el pal i Valdés t'han d'acabar salvant. Gràcies, Víctor (un cop més), apunta't dos punts. Sí, els jugadors ja han tornat de vacances, però la forma encara no.

I això que l'actitud del Barça va ser el millor de la nit. Amb l'excepció del naufragi dels cinc últims minuts, és així com es guanyen els partits fora de casa i, per tant, és així com s'acaba guanyant la Lliga. Pressionant a dalt, sent solidaris i generosos en l'esforç, i no defallint quan, com ahir a la primera part, van passant els minuts i el rival, el Màlaga en aquest cas, s'amaga com ho fan tots i el gol no acaba d'arribar. Vaig escriure aquí que l'actitud al primer partit de Lliga fora de casa diu molt de com anirà el campionat. Van atacar per dins i per fora, van dominar el migcamp i la defensa va estar atenta, fins i tot contribuint a la construcció. Van sortir a imposar la seva superioritat. Se'ls veu compromís i serietat.

Una altra cosa són els rendiments individuals, i aquí podem expressar alguns dubtes. Se suposa que Alexis i Pedro haurien de jugar més alliberats sense la pressió d'escortar Messi i, en canvi, ahir van exhibir una espessor considerable, sobretot el xilè. Sempre li acaben sobrant un parell de dríblings. Cesc va tornar a treballar molt i a Iniesta se li veuen ganes de tornar-se a posar l'equip a l'esquena. El premi per al més llest de tots va ser, però, per a Adriano, que deuria veure clar que o ho desencallava ell d'un xut o passarien prim. Gol d'un lateral, victòria d'equip. Llàstima que la lesió recordi el pitjor d'altres temporades.

És interessant comprovar que tot i no tenir Messi, Martino no va posar Neymar de titular, aliè a tota la cort comercial i mediàtica que arrossega el brasiler, decisió que deu fer arronsar més d'una cella entre els que el van fitxar. Com que el Barça va guanyar, li va sortir bé, i ningú millor que Martino sap què busca preferint el Barça sènior a Neymar júnior. Ara, potser perquè només va haver de jugar mitja hora, quan va entrar el noi es va notar. És vertical, és descarat i no s'encongeix, i això que el van buscar abans que tingués temps de fer ni un intent de bicicleta.

Si demà passat guanyen la Supercopa, aquest fatídic agost acabarà amb un excel·lent. Però encara som lluny, en tots els sentits.

stats