WASHINGTON DIRECTE
Misc 02/12/2012

Dues dones i míster Scrooge

Percentatges Fa unes setmanes, una persona pròxima a Hillary Clinton, quan se li va preguntar si creia que la secretària d'Estat es presentaria el 2016 com a candidata a la presidència dels EUA, va donar una resposta sorprenentment precisa: "Creiem que té un 67% de possibilitats". Era una manera de dir que en té unes ganes considerables. Més de dos terços de ganes, concretament

i
Antoni Bassas
3 min
Hillary Clinton, en una reunió del gabinet d'Obama, aquesta setmana.

Hillary Clinton plegarà per exprés desig al gener, després de la presa de possessió d'Obama, però tothom es resisteix a acomiadar-la de la vida pública. Perquè Clinton ha resultat ser una excel·lent cara d'Amèrica. Ha convertit el premi de consolació del 2008 en una impecable exhibició de tota la fama que la precedia: llesta, treballadora, competent, i tot embolicat amb una somrient espontaneïtat que desborda empatia i que li ha creat una personalitat política pròpia que li ha permès escapolir-se de l'encara allargadíssima ombra del seu marit expresident. Aquests dies no pronuncia discurs a Washington que no comenci amb una ovació a peu dret. Hillary Clinton és material presidencial i, per descomptat, és l'única dona convertible en primera presidenta de la història, a curt termini.

Una altra cosa és que consideri que d'aquí quatre anys, quan en tindrà 69, hi haurà prou aigua a la piscina. Al cap i a la fi, sempre ha declarat que el que li fa més il·lusió del futur és que Chelsea la faci àvia.

Com és sabut, Obama està considerant que la successora de Clinton al despatx de Foggy Bottom sigui Susan Rice, actual ambaixadora a les Nacions Unides. Per això Rice és avui una dona sota el focus. Dimecres va ser la protagonista d'un moment insòlit: el president va demanar un aplaudiment per a ella, al començament de l'última reunió de l'actual gabinet, a la Casa Blanca. "La Susan és extraordinària i no podria estar-ne més orgullós", va deixar anar Obama a les càmeres, mentre Rice es fonia i comprovava que tot i que els republicans li faran suar la nominació, continua tenint l'aval presidencial davant les acusacions que ella hauria explicat l'atemptat d'Al-Qaida contra el consolat americà de Bengasi (Líbia) en termes massa protectors d'un president a dos mesos de la reelecció. Rice ha intentat demostrar aquesta setmana en reunions al Congrés amb els seus futurs examinadors que no va mentir per protegir el president sinó que va descriure l'atac a la legació diplomàtica -que va costar la vida a l'ambaixador i a tres persones més- d'acord amb la informació que la intel·ligència nord-americana li havia fet arribar.

Quan algú queda sota el focus als Estats Units, la seva vida privada apareix per capítols als mitjans. En el d'aquesta setmana, ha transcendit que Susan Rice i el seu marit tenen accions i inversions diverses en una dotzena de companyies petrolieres del Canadà, i en bancs que es podrien beneficiar si els Estats Units autoritzessin algun dia la construcció del famós oleoducte entre el Canadà i les refineries de Texas, que Obama ha bloquejat per raons mediambientals. Si Rice es convertís l'any que ve en secretària d'Estat, el projecte arribaria a la seva taula.

Precipici fiscal

Però el principal maldecap d'Obama d'aquí a Cap d'Any és evitar el precipici fiscal, una combinació d'augment d'impostos per a tothom i retallades de despesa social i de defensa que ha d'entrar en vigor l'1 de gener. Així van acordar-ho Obama i el Congrés l'estiu de l'any passat quan el Capitoli va autoritzar el president a endeutar el país un cop més. Se'n diu precipici perquè les mesures a què obligarà són tan radicals que amenacen de portar els Estats Units a la recessió i a l'augment de l'atur. Per exemple, una família de quatre membres amb ingressos mitjans haurà de pagar uns 2.000 dòlars més d'impostos el 2013. L'acord que busca Obama és reduir la mateixa quantitat de dèficit però no en un sol any, sinó en més temps. Total, que ara som davant l'espectacle favorit de Washington, l'acord contra rellotge per salvar-nos de l'Apocalipsi, i ja queda menys d'un mes. Si no hi pacte, Obama ha fet servir una imatge dickensiana per explicar el Nadal que els espera als seus compatriotes: aquest podria ser un "Nadal Scrooge".

stats