Publicitat
Publicitat

Carmen Andrés: “Podem guanyar perquè defenso la política feta de baix cap a dalt”

Nosaltres vam oferir-los un cara a cara a vostè i a Jaume Collboni i vostè ha estat l’única que l’ha acceptat. No sé què li suggereix això...

Estem en campanya i hem d’anar a totes les cites que pugin fer difusió de les candidatures per arribar a la ciutadania. Les primàries són un procés ciutadà i obert i, per tant, la feina dels mitjans de comunicació és d’agrair i necessària.

Fins i tot quan preguntem a ciutadans pakistanesos si saben a qui voten?

Sí, i tant, són barcelonins i barcelonines.

Què li va semblar aquest episodi?

S’ha d’anotar a la llibreta de coses a revisar. No crec que s’hagi de penalitzar ni parlar en negatiu per una qüestió d’origen de les persones. Hem d’anar cap a un procés on el factor clau sigui convèncer tothom i que tothom sàpiga què està fent. No crec que el fet que un ciutadà que no parla el nostre idioma no pugui expressar el que està fent sigui important, sí que em preocuparia si realment no sap què està fent.

No semblava que sabessin gaire el que feien en algunes entrevistes.

És un tema que hem de revisar.

Probablement cap dels cinc candidats era superconegut al carrer i, d’entre els cinc, potser vostè és una de les que menys...

La que menys, ho accepto.

I en canvi és aquí. Què creu que ho ha fet possible?

No ha estat la feina d’una campanya, sinó dels set anys que porto com a regidora. I la confiança dels ciutadans i ciutadanes que m’han votat, una bona part dels quals són de Nou Barris. I això no ho entenc d’una manera negativa, sinó molt positiva, en el marc de fer un pas cap a una cosa que demana la ciutadania: l’elecció directa de qui els representa en una institució. El fet d’haver estat regidora en un districte i rebre una resposta ciutadana bona a les primàries és molt positiu.

Els crítics han quedat fora del procés. ¿He de creure que l’aparell del partit té influència en el resultat?

El que té influència és la decisió de la ciutadania.

Van votar quasi 7.500 persones. ¿És suficient?

No és la participació que desitjàvem, però, tenint en compte el marc en què ens trobem i algunes qüestions de comunicació del partit, crec que podem estar relativament satisfets. S’ha de revisar com es fan i es difonen les pròximes primàries.

Si guanya Collboni, que és el candidat més de l’aparell, les primàries no hauran representat un canvi.

Continuaré defensant el projecte de la Barcelona capital del benestar i de la política feta de baix cap a dalt. Podem guanyar. Un perfil com el que represento jo, difícilment, amb les dinàmiques internes del partit, hauria pogut arribar a candidat sense unes primàries obertes.

No és ell el favorit?

Jo crec que la favorita sóc jo.

Quin és el problema del PSC?

Que en algun moment va entendre que perdia espai electoral i el va voler ampliar amb un espai de centralitat que va fer perdre la base d’esquerres. Estem en un moment d’un projecte difús i hem de ser coherents amb els nostres valors i amb el que som, d’esquerres, un partit de treballadors i treballadores. No ens qüestionen els nostres valors socialistes, sinó les actituds i, sobretot, la coherència amb aquests valors.

En què no han estat coherents?

En general, els socialistes hem estat incoherents en polítiques econòmiques, tirant cap a un centre més conservador que no pas cap a l’esquerra. En algun moment a Barcelona, intentant fer una gran ciutat, no hem sabut combinar de manera harmoniosa els ingredients per tenir una Barcelona social i una Barcelona gran capital. Toca aparcar els grans projectes urbanístics i anar a buscar un urbanisme més social.

¿La plaça de les Glòries és un gran projecte arquitectònic o social?

És el que s’ha demanat tradicionalment als alcaldes de Barcelona, una gran obra i una gran inversió. En el cas de Jordi Hereu aquesta demanda va ser contínua. Al final es va fer el projecte de la Diagonal i la ciutadania no va anar a votar-lo perquè ja estava en una crisi profunda. No era el projecte que tocava i la gent ho va expressar perfectament. A Trias li ha passat el mateix: va començar amb projectes urbanístics com Blau@Ictinea i el port de luxe i hem acabat amb les Glòries. Jo crec que ara el repte és un altre. Hem de diversificar l’economia i portar-la a tots els barris i no només al centre amb creuers de luxe. L’Ajuntament no pot crear llocs de treball però sí fomentar que es creïn.

Si guanya Collboni vostè s’integrarà a la seva llista, si li ofereix?

Si guanya, haurà d’expressar quin projecte vol per a Barcelona i amb qui vol comptar. El projecte que defensem des de la meva candidatura, que és una Barcelona capital del benestar, és, per a mi, imprescindible per a la ciutat.

Si el 9-N hi ha consulta, què votarà?

Federalisme, és a dir, sí-no.

Li molesta el procés? L’entén?

No em molesta i l’entenc: hi ha una inquietud ciutadana per com sortir d’aquesta crisi. Moltes persones sense un sentiment nacionalista veuen en la independència una sortida de millora. Jo crec que aquesta no és la sortida, però entenc que hi hagi persones que tinguin aquesta opció. Tots tenim dret a decidir, en aquesta qüestió i en qualsevol que ens afecti com a comunitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF