Amb afecte, sobre els germans Roca

Em rebenta l’assenyalament amb el dit de què estan sent objecte

Tinc els germans Roca en una gran estima, feta més d’admiració en la distància que de relació personal estreta. La seva biografia és prou coneguda: venint del bar de menús dels pares en una barriada (llavors era una barriada), han posat Girona i la cuina catalana al cim mundial, a base de talent, de molta feina ben feta i de no deixar-se marejar pels xecs en blanc (això últim és literal). La discreció els caracteritza, com ho podrien testificar els que els van veure portant menjar l’1 d’octubre allà on calia resistir. Em rebenta l’assenyalament amb el dit de què estan sent objecte, aquest judici dels que sentencien amb simplicitat circumstàncies complexes (que tots en tenim). Em rebenta, sobretot, perquè el país que vull per al futur l’espero amb espai per a la crítica pels errors però lliure de patrulles de vigilància de puresa.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF