L’anàlisi d’Antoni Bassas: “Us imagineu viure en un poble com Amer?”

"Cal viure en la irresponsabilitat per fer una hora i mitja de cotxe per anar a manifestar-se a un poble que viu amb dolor l’exili d’un dels seus fills"

La manifestació de dissabte a Barcelona va demostrar que el judici està impactant la consciència de la ciutadania. La majoria va sortir al carrer des de la simpatia amb l’independentisme, i molts d’altres van sortir, també, des de l’evidència analítica de pensar com és possible que persones de pau com Junqueras o Forn estiguin a la presó i compareguin en un judici si el problema que tenim és polític i no penal.

Un “mur humà” omple Barcelona per defensar que votar no és delicte

Hores abans de la manifestació, Ciutadans, encapçalats per Arrimadas, havia anat a manifestar-se a Amer. Els veïns es van organitzar per deixar-los sols, perquè no hi anés ningú a contestar-los, sobretot perquè no hi hagués cap incident, i se’n van sortir, a la vista d’aquesta imatge prou eloqüent. Ningú discuteix a Ciutadans el dret a manifestar-se on vulgui, però se li ha de criticar l’estratègia de la tensió. Cal viure en el ressentiment i la irresponsabilitat per llevar-se un dissabte al matí i fer una hora i mitja de cotxe per anar a manifestar-se a un poble que viu amb dolor l’exili d’un dels seus fills, fill d’una família estimada. Anar al poble del president Puigdemont només s’explica per allò que va li va dir l’assessor de comunicació a Arrimadas. “En este tipo de formatos, lo importante es la actitud”. Es tractava de quedar com uns valents. I per això, immune al ridícul, fins i tot al ridícul de no saber què vol dir la paraula ‘foraster’, Arrimadas presumia ahir de la ‘performance’.

Arrimadas fa campanya al poble de Puigdemont, que la rep amb els comerços tancats

Ja n’hi ha prou de voler trencar la convivència a Catalunya. Ja n’hi ha prou de treballar per un Ulster. Ja n’hi ha prou d’aquesta falta de respecte. Amer és un poble tranquil, que dissabte va mostrar el seny que Ciutadans no va tenir quan va anar a buscar aliment per als mitjans que li fan la campanya. No, la pregunta no és “¿Us imagineu viure en un poble com Amer?”, sinó “¿Us imagineu ser un partit polític i viure de la provocació?”

El cas és que aquesta setmana continuarà el judici i continuarem escoltant els acusats, i per tant continuarem prenent consciència de la injustícia, i continuarà el compte enrere fins a les eleccions del 28 d’abril.

Avui, enquestes a ‘La Vanguardia’ i ‘El Periódico’ diuen que la majoria d’espanyols prefereixen la negociació en lloc de la mà dura amb l’independentisme, que és l’única recepta de Casado i Rivera. L’única manera de fer entendre a la societat espanyola que o negocien amb la majoria que vol referèndum o Espanya no coneixerà l’estabilitat política és que els grups sobiranistes obtinguin el millor resultat possible. A l’independentisme, la convocatòria electoral els ha agafat a destemps i amb les forces i la maquinària justes, però és fonamental que facin una campanya guanyadora, donant per descomptat que la injustícia serà un motor de vot però que cal projectar el futur. I els cal recordar allò que va dir Aznar a ‘El Mundo’ el juny de l’any passat:

“Cuando das al nacionalismo la oportunidad de ganar las elecciones, te gana las elecciones".

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF