Misc 12/06/2018

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Urgència a alta mar, fredor d’Europa, indigència als carrers'

"La pobresa, autòctona o forana, campa pels carrers de les nostres ciutats. I no, no potser que el menys indecent que tinguem per oferir-los sigui fer de manters"

2 min

El govern espanyol s’ha ofert a acollir les 629 persones a bord del vaixell ‘Aquarius’. També el Govern, segons va tuitejar el president Torra. Itàlia no els va deixar entrar, i el ministre italià d’Interior va cantar victòria quan va saber que Espanya els acceptava. Al moment en què faig aquest comentari no se sap què passarà amb aquestes persones perquè el vaixell no està en condicions d’arribar a València, ni tan sols a Mallorca, perquè necessita menjar i medicines. Ara Itàlia ha proposat transferir la major part dels migrants a dos vaixells, un dels guardacostes italians i un altre de militar també italià, que acompanyarien l''Aquarius', on quedarien només 100 nàufrags, fins al port espanyol.

Però mentre acabem de saber què passa amb aquestes 629 persones, anotem que Sánchez i Torra s’han ofert per acollir-los, i encara que no es pot dir que a tothom li ha semblat molt bé, perquè l’oferta política de la dreta consisteix a fer-se els durs amb la immigració, hi ha un sentiment general que no es podia mirar cap a una altra banda davant d’aquesta urgència humanitària. Aquest gestos ens reconcilien amb el gènere humà, posen els governs català i espanyol més a prop dels valors europeus i són tot el contrari d’aquell jutge italià que va processar el vaixell de Proactiva Open Arms per associació delictiva i per fomentar el tràfic il·legal de persones quan estava intentat salvar la vida de persones, en el que va ser un dia terrible per a Europa.

Amb tot, el problema dels africans que volen entrar al nostre continent no se soluciona amb aquest gest. I és veritat que no és fàcil de solucionar. Demana la implicació de tota la Unió Europea, i això és impossible perquè els estats miren pels seus interessos immediats. Sembla que la solució és posar les fronteres d’Europa ben endins de l’Àfrica (construir l’Europa fortalesa) per impedir que ningú pugui fer el viatge fins a la costa sud del Mediterrani i provar fortuna, o almenys dissuadir-los de provar-ho. Aquest gest també ens interpel·la a nosaltres, que prou que sabem que la pobresa, autòctona o forana, campa pels carrers de les nostres ciutats. I no, no potser que el menys indecent que tinguem per oferir-los sigui fer de manters.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

stats