L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sánchez-Torra: Espanya vigila la reunió, la UE, també'

Ningú és capaç de donar una raó per la qual costi més d’un dia portar els presos polítics a presons catalanes. No sé si es tracta de la penúltima misèria d’un funcionari amb ànima de petit dictador, o de la necessitat del govern espanyol per no semblar que corre a traslladar els presos, o per estirar la notícia perquè sembli el doble de bona, però, en tot cas, la notícia és que avui Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Dolors Bassa ja són camí de Catalunya. I que, com dèiem ahir, que sigui una bona notícia no vol dir que sigui la notícia que hauria de ser: la del seu alliberament.

Aquest és el marc amb què Pedro Sánchez rebrà Quim Torra a la Moncloa dilluns que ve. Tots els mitjans, l’ARA també, miren d’avançar com anirà. I de què parlaran. Torra va a màxims (autodeterminació), Sánchez també (que Torra parli d’autodeterminació, la resposta és no), però a partir d’aquí la clau és saber si Sánchez està disposat a abordar (amb les limitacions de qui ha arribat a la Moncloa d’una manera tan excepcional -sense passar per les urnes- i amb una majoria parlamentària precària) que dos milions de catalans vulguin la independència com un estadista, és a dir, tractant Catalunya com un problema polític que no es pot solucionar amb ‘cafè per a tothom’, i encara menys amb guàrdies civils i fiscalies. Per això li caldrà coratge polític per resistir les acusacions de traïdor a Espanya, en un moment en què Aznar considera que Rajoy i Soraya van ser tous. Hi ha una força que ajuda Sánchez (i fins i tot Borrell) a mantenir-se en mode diàleg, que és Europa. Merkel. És perfectament possible que Alemanya hagi insistit Sánchez a no ser Rajoy amb Catalunya, a obrir una etapa de distensió. Puigdemont encara és a Alemanya.

Potser dilluns només es posaran d’acord en el fet que no estan d’acord, quina part expliquen i quina no. I no és poca cosa, tenint en compte que Puigdemont va guanyar el dret a ser president el 21-D i continua a l’exili, i que el vicepresident Junqueras és a la presó. Ni Torra voldrà obviar-ho ni Sánchez podrà ignorar-ho. Es tractaria de deixar obert un canal de comunicació amb Torra mentre els consellers i els ministres treballen cadascú en les urgències del seu departament. Hi ha qüestions com el finançament o les inversions que no poden esperar. Però, tenint en compte que abans d’un any hi haurà judici dels presos, sentència i eleccions municipals i europees, no esperem prodigis.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.