L’anàlisi d’Antoni Bassas: ’Pedro Sánchez comença la campanya amb demagògia anticatalana’

"El 10 de novembre farà un mes de la sentència. Votar pot ser una bona manera de tornar-s’hi"

No tinc cap dubte que el principal responsable que el 10 de novembre torni a haver-hi eleccions és Pedro Sánchez. Ell no volia dependre d’Unides Podem i no volia dependre d’Esquerra Republicana. La seva gent li cridava “con Rivera, no!”, però ell somiava “con Rivera, sí!” I somia en tornar al bipartidisme que és tan còmode per al PSOE i per al PP. I en comptes de fer política amb els resultats que la gent li va donar, s’ha passat cinc mesos, des de l’abril, demanant l’abstenció de Casado i Rivera. A ells, els polítics que li han dit traïdor a la pàtria. Ell, que havia demanat el vot per frenar la dreta. Ara, quan digui que cal votar-lo per frenar la dreta, qui se’l creurà?

EN DIRECTE: Pedro Sánchez avisa que aplicarà "qualsevol article de la constitució" si la Generalitat desafia la llei

Però aquest matí Pedro Sánchez encara ha anat més lluny. Massa lluny. Aquest matí hi havia sessió de control al govern espanyol al Congrés. Amb gestualitat ben assajada.


S’ha obert de braços perquè el retratessin com la víctima del bloqueig dels altres, com a l’ home d’estat a qui els altres no han correspost amb la mateixa moneda. I els ha assenyalat amb el dit.


Observin on és el truc: demana sentit d’estat per afrontar la sentència del Procés, però no per negociar el Procés, no per negociar amb la Generalitat, no per resoldre una crisi que Europa vol que s’acabi d’una vegada. No. Per aguantar la protesta de la sentència.


Però el pitjor ha vingut a continuació. Gabriel Rufián li ha preguntat com creu que la gent se’n va anar a dormir ahir a la nit, i li ha dit que està fins als nassos dels polítics. I llavors Sánchez ha contestat això:


“Mire, presidente Sánchez, esta afirmación de una irresponsabilidad, y disculpe la expresión, acojonante. Un presidente del gobierno, en el Congreso, enfrentando territorios. Hablando de ricos y pobres en sede parlamentaria con una demagogia insufrible. ¿Sabe usted que la tasa de pobreza en Cataluña está en máximos históricos? ¿Sabe que el 21% de los catalanes está en riesgo de exclusión social? ¿Sabe usted que se considera pobre en Cataluña a todo el que dispone de 915 euros al mes o menos y que en esa situación se  encuentran 1 de cada 5 catalanes? ¿No le da ni que sea un poco de vergüenza decir eso, sabiendo que este 2019 es el tercer año consecutivo que Cataluña se queda sin la partida económica de estado que proviene de la casilla de la renta con finalidades sociales? ¿Cómo quiere que un partido catalán, pero, sobre todo, un partido catalán de izquierdas no sea sensible a una situación de tanta precariedad? ¿No ha aprendido nada de la historia reciente de las relaciones entre el Estado y Cataluña? ¿Usted también juega a reducirlo todo al dinero? ¿No ha oído decir que es un problema de dignidad? ¿No le parece lamentable repetir el discurso de PP y Ciudadanos y contribuir a la catalonofobia ambiental, esa que cuando no tiene nada mejor que decir para ganar votos o vender periódicos acusa a Cataluña de insolidaria?


Estic esperant amb candeletes els comentaris del senyor Miquel Iceta i de la senyora Eva Granados a la frase del senyor Sánchez.


Tornar a les urnes el dia 10 de novembre no és ben bé que faci mandra, és que trobem que ens han transferit una responsabilitat que no ens pertoca. En el cas de Catalunya, però, vull recordar que el 10 de novembre farà un mes de la sentència. I que votar pot ser una bona manera de tornar-s’hi.


Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF