L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Ni càrregues proporcionades, ni tumult, ni terrorisme, ni rebel·lió’

"Ni les càrregues policials van ser proporcionades ni els CDR fan terrorisme, igual que no hi va haver un tumult a la porta d’Economia, ni rebel·lió el 27-S. Es comença prostituint les paraules i s’acaba per tancar gent innocent a la presó"

Fa tant de temps que forcem les paraules a dir el que no diuen que al final no ens entenem. Ja fa anys que passa amb la paraula ‘terrorisme’. Des dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, els de les Torres Bessones de Nova York, partits i governs de tot el món van començar a qualificar de terrorista qualsevol comportament.

Deixin-me que digui que, a mi, el senyor aquest de Terrassa que han detingut no em sembla un terrorista, ni les seves amenaces a Pedro Sánchez em semblen terrorisme. Em semblen les amenaces d’un assassí en potència, d’un criminal disposat a un magnicidi. L’arsenal que guardava a casa sembla el d’un terrorista, però terrorisme és una altra cosa, és  matar deliberadament persones innocents a l'atzar amb la finalitat de difondre la por entre una població i forçar els seus líders polítics. Terrorisme és el cotxe baixant a tota velocitat, llançat contra la gent, pel passeig de la Rambla.

Quin problema hi tenim, aquí?: que com que a dos membres dels CDR se’ls va acusar de terrorisme, sembla increïble que un tipus que guardava a casa més d’una dotzena d’armes llargues i havia dit que volia matar el president del govern espanyol no vagi de cap a l’Audiència Nacional. I llavors, la comparació amb els CDR és indignant.

"Acusar algú de terrorista és fantàstic, perquè el deshumanitzes, és el dolent perfecte. I el més fotut és que aquest llenguatge exagerat de la política ha acabat per contaminar la justícia"

Això és el que ens han fet els partits i els governs de tot el món, sobretot els de la dreta, quan ho han convertit tot en terrorisme. “Todo es ETA”, se’n recorden? Acusar algú de terrorista és fantàstic, perquè el deshumanitzes, és el dolent perfecte. I el més fotut és que aquest llenguatge exagerat de la política ha acabat per contaminar la justícia. Els CDR no són terrorisme. Ja ho sabíem, però ara el cas de l’home que volia matar Pedro Sánchez ho fa evident.

L'Audiència de Barcelona veu "excessos policials" en les càrregues de l'1-O

També ahir, l’Audiència de Barcelona va qüestionar les càrregues policials de l’1 d’Octubre, va concloure que l’operatiu policial no va ser proporcionat i ordena a la jutge de Manresa que reobri el cas de l’Institut de Sant Joan de Vilatorrada. Tornem a l’ús de les paraules. De totes les imatges i impressions de l’1 d’Octubre  que guardaré tota la vida i que em provoquen més repugnància, la primera és la de la vicepresidenta Sáenz de Santamaria dient que les càrregues havien estat proporcionades i que les persones mai havien estat objecte de les actuacions policials. Era mentida, serà mentida sempre, i ara l’Audiència de Barcelona ho diu: pegar amb porres no va ser proporcionat. És igual que el que va fer el govern de Rajoy de parlar de “tumult” a les portes d’Economia el 20-S per preparar el terreny dels jutges i que poguessin acusar de sedició. Ni les càrregues policials van ser proporcionades ni els CDR fan terrorisme, igual que no hi va haver un tumult a la porta d’Economia, ni rebel·lió el 27-S. Es comença prostituint les paraules i s’acaba per tancar gent innocent a la presó.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF