L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Manuel Valls o la mala educació'

"Quan ahir es va encarar amb la pantalla estava fent campanya, presentant-se davant les teles espanyoles com un home que es juga la vida a Catalunya plantant cara als que parlen de presos polítics"

Ahir a la nit vaig assistir al lliurament dels premis Pla i Nadal. Era a la mateixa taula que el guanyador del Pla, Marc Artigau, i el vaig veure marxar a la sala del costat, on l’esperaven el premi i els micròfons. A la meva sala, en una altra taula, hi havia Manuel Valls. Quan Artigau ha dit: " Sento una ràbia que no puc evitar per viure en un país on hi ha presos polítics", Manuel Valls, mirant la pantalla, s'hi ha encarat. Ha dit “Això ja ho veurem!” i, davant les mirades estupefactes de reprovació de la resta de convidats que seguíem la intervenció en silenci, ha dit “Que pesats!”. O sigui que Valls parlava amb la pantalla. I encara ha arrodonit el seu numeret quan ha estat dels primers de marxar, s’ha acostat a la delegada del govern espanyol Teresa Cunillera i li ha deixat anar un “¡Pero cómo permites esto!”

El prolífic Marc Artigau guanya el premi Josep Pla

Valls ha tornat a demostrar la mala educació i la prepotència que formen part del seu caràcter, però hi ha més. Quan ahir es va encarar amb la pantalla estava fent campanya, el tipus de campanya que fan aquests tipus de polítics: presentar-se davant els mitjans afins, les teles espanyoles, com un home que es juga la vida a Catalunya plantant cara als que parlen de “presos polítics”. Més encara, recordar-li a la delegada del govern espanyol, socialista, que no fa bé la seva feina (Com si la feina d’un convidat fos muntar el numeret quan no t’agrada un discurs. És aquella megalomania consistent a anar de convidat als premis Pla i Nadal i aprofitar-ho per ser-ne ell la notícia, crispant l’ambient, perquè els asseguro que va ser molt incòmode sentir-lo remugar en una sala amb 10 taules i 100 persones que es comportaven.

Parlant de discursos, ahir la màxima autoritat militar espanyola a Catalunya, en un acte solemne, va expressar el seu desig que els Mossos puguin actuar sense “pressió”. Ja ens agradaria que actuessin sense pressions, però li proposo al tinent general que esbrini si creu que els Mossos troben que tenir el major Trapero destituït per presumptes delictes que no ha comès no és una gran pressió, o si no estan gens pressionats per la judicatura que vigila, per exemple, que l’extrema dreta policial espanyola es manifesti al centre de Barcelona amb actituds provocadores, sense que els Mossos, aplicant criteris professionals de seguretat, els enviïn a Montjuïc a desfogar-se. Demanar als Mossos que puguin “seguir exercint les seves funcions amb normalitat”, com va dir el tinent general en qüestió, passant per alt que la junta de seguretat ha estat anys sense reunir-se, que els han regatejat diners per augmentar la plantilla o fins i tot per comprar munició, no és tolerable, “vuecencia”.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF